Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Uxmal
Jahmarcos (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat maia, al NW de la península de Yucatán (Mèxic).
Fundada possiblement al segle X dC, fou un important centre religiós i assolí la màxima esplendor durant aquell mateix segle Més endavant, juntament amb la ciutat de Mayapán, formà part de l’aliança establerta per la potent ciutat de Chichén Itzá, i a partir del segle XIII passà a ésser dominada per la de Mayapán Pertanyent a la fi del període clàssic segles VIII-X, és una de les mostres més perfectes de l’estil arquitectònic anomenat Puuc, caracteritzat per la decoració de la part alta de les façanes amb mosaics de pedra, d’una gran perfecció El monument més destacat és l’anomenada Casa del…
Xochimilco
Geografia històrica
Antic estat mesoamericà, situat a la zona lacustre de Mèxic.
Fou poblat per gent de parla nàhuatl Sembla que fou fundat cap al final del s XII dC més endavant hi dominaren els tepaneques d’Azcapotzalco, i, encara més tard, els senyors de Tenochtitlán En arribar els conqueridors espanyols, els indígenes els oposaren una llarga resistència, però foren vençuts l’any 1521
Xochicalco
Christian Ramiro González Verón (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat nàhuatl de l’estat de Morelos (Mèxic), situada a uns 30 km de la ciutat de Cuernavaca.
Pertany al període clàssic de la cultura de Teotihuacán ~500, bé que posteriorment acollí altres pobles zapoteques, maies, etc, i arran de la destrucció de Teotihuacán 800, n'acollí els fugitius Les construccions conservades palesen una barreja d’estils i d’influències el vestigi més important és el temple dedicat al déu Quetzalcoatl, a la part més alta de les ruïnes
Sierra Madre Oriental
Serralada
Serralada de Mèxic, que s’estén al llarg de la costa del golf de Mèxic des del SW de Texas fins a l’eix volcànic, al Cofre de Perote (Veracruz).
Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli
serralada Costanera
Serralada
Alineació muntanyosa dels EUA, paral·lela a la línia de la costa del Pacífic, que s’estén uns 2.100 km entre l’estret de Juan de Fuca, al N, i la península de Baixa Califòrnia, al S.
Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco
Oaxaca de Juárez
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat d’Oaxaca, Mèxic, situada a l’ampla vall d’Oaxaca.
És un centre administratiu i un mercat agrícola de cereals, canya de sucre, fruita, etc Té indústries derivades de l’agricultura i també artesanals, com les de teixits, de ceràmica i d’argenteria Centre d’ensenyament superior Universitat Benito Juárez, fundada el 1827 És també un centre turístic Rebé el nom d’Oaxaca sota el comandament d’Alvarado Despoblada per ordre d’Hernán Cortés 1522, els seus veïns l’ocuparen novament, amb el nom d’Antequera 1526-28 El 1872 rebé el nom actual El monument més important de la ciutat és el convent de Santo Domingo, construït al s XVII La façana i l’exterior…
Guanajuato
Divisió administrativa
Estat al centre de Mèxic fronterer amb San Luis Potosí al N, amb Michoacán al S, amb Jalisco a l’W i amb Querétaro a l’E.
La capital és Guanajuato 48 981 h 1980 Forma part de la regió de Mesa d’Anàhuac Al N, muntanyós, els cims superen els 2 000 m Hi domina la ramaderia bestiar boví i porcí Al S hi ha la regió d’El Bajío, més plana i més propícia a l’ocupació humana i a l’agricultura El desenvolupament agrícola i industrial de la regió ha estat afavorit pels pantans de Tepuxtepec i de Solís El clima és sec al nord i temperat humit a la plana Les mines d’argent i d’or, importants en altres èpoques, són ara gairebé esgotades Indústries alimentària, tèxtil i del calçat Refineria de petroli a la ciutat de Salamanca
Baixa Califòrnia
Península
Península de Mèxic, a la costa occidental, compresa entre l’oceà Pacífic i el golf de Califòrnia.
Té una forma allargada 1 100 km i estreta entre 40 i 150 km d’amplada La seva superfície és de 143 396 km 2 Geològicament és formada per una gran falla que s’aixeca abruptament a la costa del golf i davalla més suaument vers la costa del Pacífic Una sèrie de serralades de composició granítica ressegueixen la península en direcció NE-SW la península Les més notables són les de Juárez, San Pedro Mártir, on hi ha el punt culminant de la península 3 095 m, La Giganta i San Lorenzo Al sector central hi ha nombrosos volcans A l’extrem nord del golf, el riu Colorado forma un delta El clima és àrid…
Ciudad Juárez
Ciutat
Ciutat de Mèxic, al N de l’estat de Chihuahua.
És a la vora del Río Bravo, a la frontera dels EUA, davant la ciutat d’El Paso Texas Constitueix un dels centres més importants de la frontera nord del país La població, que cap al 1900 era de 8 780 h, augmentà d’una forma considerable a causa de les relacions comercials amb els EUA Centre econòmic d’una regió de conreu intensiu, és el mercat del cotó més important del país la indústria és creixent destilleries i derivats del cotó Gran centre turístic afavorit per excellents comunicacions i per la proximitat dels EUA Té aeroport Fou fundada per uns franciscans, que l’anomenaren Paso del Norte…
Durango
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra als voltants…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina