Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
golf de Mèxic
Golf marí
Extensió marina d’Amèrica Central delimitada per les costes de l’est de Mèxic i del sud dels EUA que resta aïllada de l’Atlàntic per les penínsules de Florida, Yucatán i l’illa de Cuba.
Es comunica amb aquest oceà pels estrets de Florida i Yucatán Té una extensió aproximada d’1 600 000 km 2 La profunditat mitjana es calcula en 1 480 m, essent-ne la màxima de 4 023 m, al centre Les costes són planes i sorrenques Les marees són poc importants La salinitat és bastant elevada Un fet important és la penetració per l’estret de Yucatán d’un corrent càlid equatorial que fa elevar la temperatura del golf aproximadament 5°C i que és l’origen, a la seva sortida per l’estret de Florida, del corrent del Golf Entre els rius que desguassen al golf hi ha el Río…
Veracruz
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, limitat al N per l’estat de Tamaulipas i pel golf de Mèxic, a l’E pel golf de Mèxic i l’estat de Tabasco, al S pels estats de Chiapas, Oaxaca i Puebla i a l’W per aquest estat i els d’Hidalgo i San Luis Potosí.
La capital és Jalapa Enríquez Forma una estreta franja de terra entre la mar i les serralades de la part occidental La zona NW és limitada per la Sierra Madre Oriental Els rius són nombrosos, però curts Blanco, Papaloapán, San Juan, Coatzacoalcos, Pánuco, etc El clima és tropical plujós L’economia es basa en l’agricultura canya de sucre, cafè, tabac, plàtans, moresc, llegums i fruita tropical i en la ramaderia bovina i cavallina Hi ha explotacions forestals, indústria petroliera i dels seus derivats, química, tèxtil i del calçat En temps precolombins fou habitat per…
Oaxaca
Mercat típic de la ciutat d’Oaxaca de Juárez, capital de l’estat d’Oaxaca, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del S de Mèxic, acarat a la costa del Pacífic, que s’estén en part per la zona de l’istme de Tehuantepec.
La capital és Oaxaca de Juárez Conflueixen en el relleu de l’estat les carenes de Sierra Madre Oriental i Sierra Madre Occidental, convergents en el grup de Zempoaltepec 3 395 m Parallela a la costa del Pacífic, la Sierra Madre del Sur penetra des de Guerrero El clima és tropical, amb diferenciacions regionals de 1 000 a 3 000 mm de pluviositat i poca oscillació tèrmica a la regió costanera i menys de 1 000 mm i una oscillació tèrmica més àmplia a les àrees interiors Té una densitat mitjana de població de 33,6 h/km 2 est 1992, inferior a la mitjana del país, i la majoria de la població és…
Sinaloa
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la costa del Pacífic, limitat al N per l’estat de Sonora, a l’E pel de Chihuahua i el de Durango, al S pel de Nayarit i a l’W pel Pacífic.
La capital és Culiacán És una franja allargassada, entre la Sierra Madre Occidental i la costa, constituïda per una plana alluvial quaternària Clima càlid temperatures mitjanes, de 20°C a 25°C Població de tipus rural, repartida molt desigualment, concentrada principalment a la vora dels rius i de la costa Conreus de cotó, civada, sucre, blat de moro, cacauets, blat Ramaderia bovina, porcina i cavallina La riquesa més important és la mineria, bé que poc explotada, per la manca de vies de comunicació Indústries derivades de l’agricultura Pesca
Tiburón
Illa
Illa del golf de Califòrnia, al NW de Mèxic, molt a prop de les costes de l’estat de Sonora, al qual pertany i del qual és separada per l’estret de l’Infiernillo.
Té uns 54 km de llargada per uns 30 km d’amplada, i és força muntanyosa 1 218 m d’altitud màxima El clima és tropical sec
Balsas
Riu
Riu de Mèxic (880 km de llargada i 113 200 km 2
de conca) que neix a la vall de Puebla per la unió dels rius San Martín i Zahuapán i que rep, fins a la confluència amb el Cocula, el nom d’Atoyac o Poblano.
Desemboca a l’oceà Pacífic formant un petit delta El seu cabal és aprofitat per centrals hidroelèctriques
Altar
Localitat
Localitat minera de Mèxic, al desert de Sonora, drenada per l’Altar, afluent del riu Concepción.
Té importants mines de coure i també d’antimoni i de plata
Laguna Madre
Albufera
Albufera que s’estén al N i al S del delta per on desguassa el riu Bravo, al golf de Mèxic.
La part nord 190 km 2 pertany a l’estat de Texas EUA, i la part sud 160 km 2 , a l’estat mexicà de Tamaulipas La franja estreta i sorrenca que la separa de la mar oberta s’anomena Isla Padre
Usumacinta
Riu
Riu de l’Amèrica Central que corre per Guatemala i el S de Mèxic, als estats de Chiapas i Tabasco (1 100 km).
Neix a la Sierra de los Cuchumatanes W de Guatemala i, en direcció general NW, fa de frontera amb Mèxic, abans de desembocar a la badia de Campeche, dins el golf de Mèxic, aigua avall de Palizada
Cordillera Volcánica
Cordillera Volcánica Vista del Popocatépetl
Russ Bowling (CC BY 2.0)
Serralada
Serralada del centre-sud de Mèxic, que s’estén en direcció E-W fins al Pacífic, formada per roques eruptives (riolita, andesita, basalt, etc.).
Hi ha els cims més alts de Mèxic Orizaba 5700 i Popocatépetl 5452 Té vulcanisme actiu