Resultats de la cerca

Situada a la serralada de la costa, és a uns 125 km de Vancouver Habitada pels indis Squamish i Lil’wat, vers el 1900 la zona era freqüentada per caçadors de pells, pescadors i buscadors d’or El 1914 el matrimoni Philip establí a Alta Lake, proper a la ciutat, un centre de lleure i activitats de muntanya que es beneficià de la proximitat del ferrocarril Hom hi construí refugis i xalets de muntanya i, al mateix temps, s’hi desenvolupà també l’explotació forestal El 1962, amb vista a la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern de 1968, hom hi construí infrastructures bàsiques i també…

L’expansió urbana, accelerada els anys seixanta gràcies sobretot a la immigració, s’efectua en forma tentacular tot al llarg dels grans eixos de comunicació en els nous barris de North York Township, Woodbridge i Thornhill al N, Port-Credit i Oakville al SW i Scarborough i Whitty-Oshawa a l’E L’allunyament d’alguns d’aquests barris els converteix en centres semiautònoms, dotats de serveis i de sector terciari superior, amb enllaços amb el centre per mitjà d’autopistes i línies de metro Principal centre financer del Canadà El centre de negocis ha sofert un remodelatge profund, amb l’aixecament…

Situació i presentació Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Anglesola i Tàrrega L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els…

Port situat a la costa septentrional del llac Superior, és un nus de comunicacions Fou creada el 1970, com a resultat de la fusió de les ciutats de Fort William i Port Arthur

El principal port és Thunder Bay

La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè,…

La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…

Situada a l’altiplà central, a 920 m d’altitud, a la vora del riu Choluteca Conreus de cafè, tabac, cereals, llegums Indústries alimentàries, tèxtils cotoneres i de la confecció És la principal ciutat industrial i comercial del país Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional Autónoma de Honduras, fundada el 1847 L’antiga Tisingal indígena experimentà un creixement notable a la fi del s XVI, arran de l’explotació dels seus jaciments d’argent Tegucigalpa vol dir ‘muntanya d’argent’ i, més tard, d’or i marbre Durant el s XIX fou el centre de la burgesia liberal…

És extensa heretat que s’estén fins a la plana amb moltes terres de regadiu i que antigament havia tingut la categoria de terme

El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de…