Resultats de la cerca
Es mostren 6877 resultats
Whistler
Ciutat
Ciutat de la Colúmbia Britànica, Canadà.
Situada a la serralada de la costa, és a uns 125 km de Vancouver Habitada pels indis Squamish i Lil’wat, vers el 1900 la zona era freqüentada per caçadors de pells, pescadors i buscadors d’or El 1914 el matrimoni Philip establí a Alta Lake, proper a la ciutat, un centre de lleure i activitats de muntanya que es beneficià de la proximitat del ferrocarril Hom hi construí refugis i xalets de muntanya i, al mateix temps, s’hi desenvolupà també l’explotació forestal El 1962, amb vista a la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern de 1968, hom hi construí infrastructures bàsiques i també…
Toronto

Panoràmica de Toronto
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província d’Ontario, Canadà, a la vora del llac Ontario.
L’expansió urbana, accelerada els anys seixanta gràcies sobretot a la immigració, s’efectua en forma tentacular tot al llarg dels grans eixos de comunicació en els nous barris de North York Township, Woodbridge i Thornhill al N, Port-Credit i Oakville al SW i Scarborough i Whitty-Oshawa a l’E L’allunyament d’alguns d’aquests barris els converteix en centres semiautònoms, dotats de serveis i de sector terciari superior, amb enllaços amb el centre per mitjà d’autopistes i línies de metro Principal centre financer del Canadà El centre de negocis ha sofert un remodelatge profund, amb l’aixecament…
Thunder Bay
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà.
Port situat a la costa septentrional del llac Superior, és un nus de comunicacions Fou creada el 1970, com a resultat de la fusió de les ciutats de Fort William i Port Arthur
Thunder Bay
Badia
Badia de la costa septentrional del llac Superior, Canadà, a la província d’Ontario, davant la qual hi ha l’illa Royale.
El principal port és Thunder Bay
Territoris del Nord-oest

Cascades del riu Athabaska, als Territoris del Nord-oest
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del Canadà, entre la badia de Hudson, a l’E, i el territori del Yukon, a l’W, que comprèn més d’1/3 de la superfície total del país.
La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè, jaciments de gas…
Terranova
Divisió administrativa
Província del Canadà, formada per l’illa de Terranova i les illes adjacents i el sector oriental de la península del Labrador.
La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…
Tanzània

Vista d’un baobab, a Tanzània
© Corel
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita amb Uganda i Kenya al N, l’oceà Índic a l’E, Zàmbia, Malawi i Moçambic al S i la República Democràtica del Congo, Burundi i Ruanda a l’W. Inclou les illes de Zanzíbar i Pemba, que formen el territori autònom de Zanzíbar i, més al S, l’illa de Mafia. El 1973 hom designà capital la ciutat de Dodoma, bé que un gran nombre de competències i serveis resten a l’antiga capital, Dar es Salaam.
La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…
Tanganyika
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, entre Tanzània (E), la República Democràtica del Congo (W), Burundi (N) i Zàmbia (S).
Amb una llargària de 660 km i una amplària que no supera els 80, té una superfície de 32 893 km 2 Ocupa un solc profund al sector meridional del Rift Valley, i la seva profunditat assoleix 1 435 m, cosa que el situa al segon lloc del món El Malagarasi n'és l’immissari principal, i el Lukuga, afluent del Congo, el primer emissari A les costes, molt abruptes, hi ha els ports de Kigoma Tanzània, Kalemie República Democràtica del Congo, Bujumbura Burundi i Mpulungu Zàmbia
Tanganyika
Geografia històrica
Part continental de Tanzània, que s’estén entre l’oceà Índic i el llac de Tanganyika.
Correspon al sector més extens i menys poblat de Tanzània 19 h/km 2 Formava part de l’antic territori de l’Àfrica Oriental Alemanya fins a la Primera Guerra Mundial, després de la qual passà a la Gran Bretanya com a mandat, fins després de la Segona Guerra Mundial, que fou fideïcomís sota administració anglesa fins el 1961, que obtingué la independència, i el 1964 formà, juntament amb les illes de Zanzíbar i Pemba, la República de Tanzània, amb capital a Dar es Salaam, capital alhora de Tanganyika Aquestes contrades, conegudes ja pels marxants alexandrins del s IV aC, que hi obtenien vori,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina