Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ottawa
Ottawa, la capital del Canadà
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del Canadà, situada al SW de la província d’Ontario, a la confluència dels rius Rideau, Gatineau i Ottawa.
L’aglomeració comprèn 1010498 h 1996 Més del 40% de la població activa treballa en organismes i oficines del govern El nucli central conserva un caràcter tradicional, però la resta de l’àrea urbana ha tingut remodelatges recents nous barris residencials acomodats a l’est Sandy Hill, Eastview, un modern sector administratiu al centre carrer Booth o cap a la perifèria Confederation Heights, cinturó verd entorn de l’àrea urbanitzada i a les vores del Rideau Hi ha indústries, bé que només la foneria hi és relativament antiga Més modernes són les indústries tipogràfiques, les de maquinària tèxtil…
Ottawa
Riu
Riu del Canadà, principal tributari del Sant Llorenç (1 120 km de longitud i 142 000 km2 de conca).
Neix a l’altiplà laurentià, a l’W de Quebec, corre cap al llac Timiskaming i després tomba cap al SE i forma el límit entre la província del Quebec i la d’Ontario Ha tingut relleu econòmic com a via de comunicació i transport per al tràfic de pelleteria
Ottawa Islands
Arxipèlag
Arxipèlag de la província dels Territoris del Nord-oest (Canadà).
Ontario
Divisió administrativa
Província del Canadà, limitada per Quebec a l’E, el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al S, Manitoba a l’W, i les badies de Hudson i James al N.
La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…
Canadà

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, entre els oceans Atlàntic a l’E, el Pacífic a l’W i l’Àrtic al N, i els Estats Units d’Amèrica al S; la capital és Ottawa.
La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…
Montreal

Vista general de Montreal
© Xevi Varela
Ciutat
Ciutat de la província de Quebec, situada a l’illa de Mont-real, pertanyent a l’arxipèlag de Hochelaga, a la confluència del riu Ottawa amb el Sant Llorenç.
Amb 980354 h 1981 i una aglomeració de 2828349 h, és la ciutat més gran del Canadà S’estén per damunt i als voltants de la massa volcànica del Mont-Royal 234 m Principal port del Sant Llorenç, a l’extrem de la navegació oceànica per l’E, i enllaçada per un canal amb els Grans Llacs, a l’W Un emplaçament favorable i el desenvolupament dels transports ferroviaris i marítims han ajudat a la formació d’un important nucli industrial diversificat La indústria es localitza amb preferència a les proximitats del port àrees de Verdun, Lachine i Westmount, bé que nous polígons s’allunyen de l’…
Quebec
Divisió administrativa
Província oriental del Canadà.
La geografia Limitada per l’estret de Hudson i la badia d’Ungava al N, el Labrador a l’E, el golf de Sant Llorenç i Nova Brunsvic al SE, els EUA al S i Ontario i la badia de Hudson a l’W 1540680 km 2 7209000 h est 1993 La capital és Quebec Al S del Sant Llorenç, a la península de Gaspé, la cadena de Shickshock de 1200 m és l’altura màxima La part septentrional del territori és un peneplà que s’enlaira cap al S fins a l’orla parallela al riu Sant Llorenç L’activitat agrícola decreix, mentre que s’incrementa la ramaderia Els conreus de farratge, bleda-rave sucrera, llegums, tabac i fruiters…