Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant…
Ungava
Península
Península de Quebec, situada a la banda septentrional de la península del Labrador, entre la badia de Hudson, a l’W, l’estret de Hudson, al N, i la badia d’Ungava, a l’E.
El territori, ondulat i sembrat de llacs, és ric en jaciments de ferro Incorporat a la província de Quebec 1912, en constitueix un districte La badia d’Ungava , compresa entre el cap Hopes Advance, a l’W, i el cap Chidley, a l’E, rep, entre altres, les aigües dels rius George, Koksoak i Payne Al centre de la badia, cloent-la, hi ha l’illa d’Akpatok
York
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, un dels cinc districtes que formen l’àrea metropolitana de Toronto.
Establerta l’any 1976 per fusió de l’antiga ciutat de York amb la de Weston, és voltada dels districtes de North York N, la ciutat de Toronto S i E i el districte d’Etobicoke W
Regina
Ciutat
Capital de la província de Saskatchewan, Canadà.
És situada a les ribes del riu Wascana, a l’W de la ciutat de Winnipeg La població ha experimentat de començament de segle ençà un creixement del 74% És un centre comercial i agrícola Indústries farineres, làcties, químiques i de materials de construcció Refineries de petroli És nus de comunicacions
Ottawa
Riu
Riu del Canadà, principal tributari del Sant Llorenç (1 120 km de longitud i 142 000 km2 de conca).
Neix a l’altiplà laurentià, a l’W de Quebec, corre cap al llac Timiskaming i després tomba cap al SE i forma el límit entre la província del Quebec i la d’Ontario Ha tingut relleu econòmic com a via de comunicació i transport per al tràfic de pelleteria
illa Victòria
Illa
Illa de l’arxipèlag àrtic, pertanyent administrativament al Territori del Nord-oest, Canadà.
És separada del continent pel golf de la Coronació S, de l’illa de Banks per l’estret del Príncep de Galles W, i de l’illa del Príncep de Galles pel canal Mac Clintock E A la costa sud-oriental, a Cambridge Bay, hi ha una estació meteorològica canadenca Fou descoberta per Thomas Simpson l’any 1838
Ellesmere
Illa
Illa de l’oceà Àrtic, la més gran de l’arxipèlag de Queen Elizabeth, Canadà.
És l’illa més septentrional del nord del continent americà, separada de Grenlàndia pels estrets de Smith i Kennedy, la major part recoberta de glaç És un altiplà aixecat al centre i al NW 2 000 m al Prince of Wales, amb costes en fjord Fou descoberta el 1616 per William Baffin i explorada per Robert Edwin Peary el 1899 En constitueix l’única població el personal de les bases meteorològiques d’Alert NE, Emeka W i Craigh Harbour S
Yukon

Paisatge del territori de Yukon, Canadà
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del NW del Canadà.
La capital és Whitehorse 22 907 h 1991 Situat entre Alaska W, el Territori del Nord-oest E, la Colúmbia Britànica S i la mar de Beaufort N, és format per relleus tabulars dominats a l’E pels monts Mackenzie i al SW pels monts Saint Elias, on el cim Logan ateny l’altitud màxima del Canadà 6 050 m Els rius que el drenen són el Yukon i els seus afluents superiors El clima és extremament fred a Whitehorse, la temperatura mitjana de gener és de -19ºC i la de juliol de 14ºC La precipitació és moderada 260 mm La vegetació és de taigà i tundra a la meitat N Hi ha una considerable riquesa minera or,…
Saskatchewan
Granja agrícola i ramadera a la província de Saskatchewan, al Canadà
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Província de l’W del Canadà, limitada a l’E per la de Manitoba, a l’W per la d’Alberta, al N pel Territori del Nord-oest i al S pels EUA.
La capital és Regina La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat més de la meitat de la producció del Canadà, sègol, colza, civada, lli, farratge i gira-sol També…
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1 km d’amplària…