Resultats de la cerca

És un centre comercial i industrial, en una rica zona agrícola productora de fruita, verdura, blat de moro, soia, tabac i patates La indústria predominant és la de vehicles de motor, l’alimentària, la farmacèutica i la de construcció de maquinària industrial És el primer port d’entrada canadenc des dels EUA És unida amb Detroit per dos túnels subaquàtics i un pont suspès Centre d’ensenyament superior

Situada a l’extrem SW de l’illa, al fons de l’estret de Juan de Fuca, és el port més important de la costa del Pacífic canadenc, des d’on són exportats fusta, blat, ciment i pesca Té indústria naval i derivada de la fusta Centre d’ensenyament superior És seu episcopal Fundada el 1843, conserva l’aspecte de ciutat colonial, i pel clima, suau, és un centre important d’estiueig

Té una longitud de 4 600 km i una conca d’1 700 000 km 2 la segona de l’Amèrica del Nord Neix a les muntanyes Rocalloses amb el nom d’Athabasca, travessa el llac del mateix nom i el de l’Esclau, a la sortida del qual pren el nom de Mackenzie Constitueix una via navegable molt important, llevat dels mesos d’hivern, que es glaça Recull per la dreta les aigües de l’Escut Canadenc i, per l’esquerra, les de les muntanyes Rocalloses septentrionals Desguassa en forma d’un extens delta a la mar de Beaufort oceà Àrtic El seu règim nival provoca fortes crescudes que de vegades ocasionen…

L’illa, de costes amb penya-segats, és una resta de l’escut canadenc fomada per capes paleozoiques El seu clima és fred a l’hivern i temperat a l’estiu La gran quantitat de bosc és aprofitada per a la preparació de pasta de paper Pesqueres salmó i caça pells fines La localitat principal és Port Menier, on hi ha un aeroport Descoberta el 1534 per Jacques Cartier, que l’anomenà Assumpció, i lliurada per Lluís XIV a Jollied perquè l’administrés, Anticosti pertangué a la família d’aquest darrer fins que fou unida a Terranova el 1763 El 1774, però, retornà al Canadà Comprada per l’…

És l’extrem oriental de l’escut canadenc, del qual és la part més elevada mont Torngat, 1 675 m El riu més important és el Hamilton Hi ha molts llacs La costa és molt retallada i amb nombrosos i profunds fiords El clima és molt fred, i la vegetació és de taigà i, al N, de tundra Els pocs habitants esquimals i blancs viuen de la caça i de la pesca Té importants recursos miners ferro, or, coure i argent Visitada segurament pels vikings segle XI, fou descoberta per Giovanni Caboto 1498 i explorada per successives expedicions En poder de la Gran Bretanya per la pau de París del 1763…

És el més meridional dels Grans Llacs i el quart per la seva extensió Situat a 174 m d’altitud entre l’Huron, amb el qual es comunica pel riu Detroit, i l’Ontario, comunicat mitjançant el Niàgara Allargat uns 388 km en direcció SW-NE, té entre 45 km i 90 km d’ample És d’origen glacial És emplaçat en les argiles, gresos i dolomites del cantell de l’escut canadenc Té una profunditat màxima de 64 m i és l’únic dels Grans Llacs el fons del qual és pel damunt del nivell de la mar És glaçat durant 140 dies de desembre a març té aigües altes a la primavera i a l’estiu, malgrat que les…

La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però cal tenir en…

La capital és Regina La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat més de la meitat de la producció del Canadà, sègol, colza, civada, lli,…

La capital és Winnipeg Situada gairebé tota dins l’escut canadenc, només a l’extrem SW hi ha materials sedimentaris La gran plana de Manitoba és el fons d’un gran llac glacial, els vestigis del qual són encara els llacs Winnipeg, Winnipegosis, Manitoba, etc El clima és fred, amb una mitjana de -17,4°C pel gener i de 20,2° pel juliol, però és relativament sec 501 mm anuals a Winnipeg La vegetació es compon de tundra i boscs El conreu principal és el blat, la bleda-rave sucrera, el lli, la civada i l’ordi Hi ha explotació minera, sobretot de níquel i, al SW, petroli Concentrades a…

La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè, jaciments de gas…