Resultats de la cerca

És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En pujar al…

És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de Mata Formava municipi independent a mitjan s XIX

Situat en un lloc elevat i d’ampli control visual sobre la vall central d’Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats d’aquest principat Després d’una ocupació mal definida durant l’edat del bronze, s’hi establí un petit nucli d’explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d’Andorra Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre el s IX i el s XIII

La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques…

Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats…

Al segle XII li foren afegits el campanar llombard, notable per la seva esveltesa i elegància, i l’absis, del mateix estil, decorat amb pintures murals atribuïdes al Mestre de Santa Coloma conservades actualment al Museu d’Art de Catalunya Prop de l’església hi ha grups de bordes i una petita urbanització En un altre replà, vers el nord, i dins la parròquia d’Encamp, hi ha l' estany d’Engolasters , d’origen glacial, emissari del riu d’Engolasters afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp L’estany constitueix la cambra de càrrega de la central hidroelèctrica de les Forces…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…