Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
la Selva
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), de poblament disseminat, en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l’antiga església parroquial (Sant Climent), esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona.
Domina, per ponent, la vall d’Ora
el Soler de Gramoneda
Església
Església i masia del municipi de Navès (Solsonès), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé
.
És situat a 1033 m alt, damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d’Ora Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel s XII
Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Canalda
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), a 1153 m alt., sobre la serra de Canalda
(contrafort meridional de la serra de Port del Comte), a la dreta de la riera de Canalda
(que neix als prats de Becies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda 1 943 m alt, dita la roca de Canalda hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics, i al N, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda , destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda L’església Sant Julià és al s XII la parròquia ja és esmentada el 839 El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona
Camp dels Moros
Jaciment arqueològic
Jaciment rural medieval fortificat al Pinell (solsonès).
És situat damunt d’un turó elevat de caràcter estratègic, des d’on es domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l’Urgell fins als Prepirineus Això explica la continuïtat de l’ocupació des d’època ibèrica segles V-III aC, passant per l’època romana segle II aC-segle III dC, fins a l’establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidències de les ocupacions anteriors L’assentament medieval, datat entre els segles X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d’un esperó rocós i per una…
Kentucky
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Frankfort 27 741 h 2000 Situat entre els rius Ohio, al N, i Mississipí, a l’W, i els estats de Virgínia i Virgínia de l’Oest, a l’E, i de Tennessee, ocupa part de la conca del Mississipí i Ohio, a l’W, i s’estén, per l’E, vers els Apalatxes el sector SE supera els 1 000 m, i arriba als 1 250 m a les muntanyes Big Black El clima és continental al N i semitropical al S Domina la praderia La majoria de la població amb una densitat de 38,6 h/km 2 2000 és urbana, distribuïda en nombrosos nuclis urbans Les ciutats importants són, a part la capital, Lexington i Louisville primer centre…
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1 km d’amplària…
cingle de l’Areny
Cinglera
Gran espadat que domina la vall del Cardener, límit W de l’altiplà de Busa, al terme de Navès (Solsonès).
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny
Michigan
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Lansing El territori s’estén per dues penínsules, la Superior i la Inferior, separades per l’estret de Mackinac, el qual comunica el llac Michigan amb el llac Huron La península Superior és separada del Canadà província d’Ontario pel canal del Nord el relleu és pla màxima alçada, 616 m i recorregut per rius curts La península Inferior és travessada des de la badia de Saginaw fins al SW per una depressió, formada per un antic riu glacial la resta és també plana i els rius són també curts Tot el territori és cobert per llacs d’origen glacial El clima és continental, influït pels…
grau de la Creu de Rial
Cinglera
Gran cinglera que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleir de la Valldora, límit S de l’altiplà de Busa, dins el terme municipal de Navès (Solsonès).
L’únic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu