Resultats de la cerca

Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en règim d’…

És situat al massís de la serra d’Espadà cim del Pinar de Téjar, 1096 m alt, a cavall entre els vessants del Millars on s’estén la major part del terme i del Palància solana d’El Alcornocal El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars El 61% de la superfície és de muntanya i garriga, amb el 20% de pinedes pels vessants de la serra d’Espadà s’estén la important pineda de Torralba o de Téjar Al secà són conreades 260 ha, principalment dedicades a cereals, vinya i llegums L’horta ocupa només 10 ha Poble exclusivament agrícola, ha patit, com la resta de la comarca, un…

Situada a la ruta més transitada entre els EUA i Mèxic i a 240 km de la frontera amb aquest país, hom hi nota la influència hispànica, i bona part de la població és bilingüe Ciutat de funció militar, comercial i industrial, amb foneries, construccions mecàniques, indústria editorial, de la confecció i alimentària A la rodalia es conserven missions franciscanes com les de San José de Aguayo, la Purísima Concepción de Acuña, San Juan de Capistrano i San Francisco de Espada

El terme és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà penya de Saganta, 727 m alt La major part del territori, muntanyós, és improductiva L’agricultura es limita a 205 ha de secà garrofer, ja mig abandonat, vinya i olivera i a unes parcelles de regadiu 8 ha vora el riu La terra és treballada en règim de conreu directe Té una petita central hidroelèctrica Hi ha un fort corrent emigratori vers la Plana El poble 71 h 2006 294 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars L’església és dedicada a la Circumcisió Fou lloc de moriscs 85…

S'estén a banda i banda del Millars, entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al S, i la solana de Lludient, al N ja a la vall del riu de Vilamalefa El 54% de la superfície del terme 650 ha és de muntanya i garriga poc productiva Hi ha més de 200 ha de bosc de pins i de carrasques Al secà hom conrea 330 ha de garrofers, oliveres, vinya i ametllers Hi ha 16 ha de regadiu a la vora del Millars El poble 98 h 2006 és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts L’església parroquial Sant Roc, d’una nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a la d’Espadella…

Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent, per la dreta, al Millars Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per matollar i per pinedes L’agricultura de secà garrofers, oliveres, blat ocupa 358 ha, i el regadiu hortalisses, 12 Afectat per un radical despoblament des del 1965, minva per la pròpia decadència demogràfica més que no pas per l’emigració El poble 100 h agl 2006 505 m alt és, enlairat, a la dreta de la rambla d’Aiòder L’Església parroquial Sant Roc depèn de la d’Aiòder Lloc de moriscs 16 focs el 1602, fou repoblat el…

La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…

És drenat per la rambla d’Aiòder , de règim intermitent, que recull les aigües procedents dels termes de Vilamalur, Fuentes i Torralba, les quals es troben sota mateix d’Aiòder, des d’on corren cap a tramuntana i aflueixen, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella El regadiu és escàs el secà, base de l’economia local, es dedica a garrofers, oliveres i vinya La terra de conreu és molt repartida i és explotada pels propietaris Les terres no conreades són cobertes de pinedes, la fusta de les quals és explotada, de brolla de romaní i d’argelaga unes 100 ha i, sobretot, de pastures unes…

La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina

El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu