Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Long Island
Illa
Illa dels EUA, a la costa atlàntica, situada a l’extrem SE de l’estat de Nova York, del qual forma part.
És separada del continent per l’estret de Long Island Sound 176 km de llarg Els dipòsits morènics són visibles per tota l’illa Al SW hi ha el barri de Brooklyn, el qual forma part de l’aglomeració urbana i portuària de Nova York Hi ha la Long Island University, fundada el 1926
Lapònia
Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos…
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1…
llacs Finger
Llac
Conjunt de llacs, llargs i estrets, en direcció N-S, del centre-oest de l’estat de Nova York, EUA, formats sobre antigues valls fluvials, per on circulaven rius que desguassaven al Susquehanna, en ésser tancades per dipòsits morènics.
Els llacs principals són el Cayuga, el Seneca, el Canandaigua, el Skaneateles, l’Owasco i el Keuka
Finlàndia
Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…