Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Brooks Range
Serralada
Alineació muntanyosa del nord d’Alaska, contrafort nord-occidental de les muntanyes Rocalloses, d’uns 1 000 km de longitud i d’uns 150 a 200 km d’amplada.
Amb una altitud mitjana de 1 500 a 1 800 m, el Doonerak, a les Endicott Mountains, és el cim més alt 3 050 m La regió és drenada pels rius Ikpikpuk, Colville, Porcupine, Kayukuk, Kobuk i Noatak, entre altres El clima és subpolar, i la vegetació, de tundra, bé que a les terres baixes del vessant meridional apareix el bosc L’economia de la regió és bàsicament minera i pesquera, i la població és formada sobretot per esquimals i indis Conegudes antigament per Endicott Mountains , reberen el nom actual del geòleg americà Alfred Hulse Brooks Ann Arbor, Michigan 1871 — Alaska 1924, que les explorà…
Brooklyn
Barri
Barri de Nova York, EUA, a Long Island, separat de Manhattan per l’East River, de Nova Jersey per l’Upper Bay i de Staten Island pel Narrow.
A més del seu caràcter residencial, és el barri més important quant a indústria i comerç un dels centres comercials més importants del món i el primer centre mundial teatral i d’espectacles És unit mitjançant ponts i túnels subterranis amb Manhattan —especialment pel pont de Brooklyn , suspès, d’1 km de longitud, inaugurat el 1883— i Staten Island Centre d’ensenyament superior Brooklyn College, Polytechnic Institute of New York, fundat el 1854, Pratt Institute i St Francis College, fundat el 1884 Té nombroses platges entre elles la de Coney Island i installacions militars Fou la primera…
Atlanta
Ciutat
Capital de l’estat de Geòrgia, als EUA, als contraforts dels Apalatxes (l’aglomeració 2 833 511 h).
És un centre administratiu i industrial indústries tèxtils, alimentàries, químiques i siderúrgiques Aeroport L’àrea metropolitana comprèn un gran nombre de centres d’ensenyament superior, entre els quals l’Atlanta University, fundada el 1865, el Clark College, fundat el 1869, l’Emory University, fundada el 1915, i el Georgia Institute of Technology, fundat l’any 1885 La ciutat fou fundada el 1837 a la terminal d’un ferrocarril de l’estat i anomenada, fins al 1845, Terminus Fou incendiada pel general unionista Sherman al setembre del 1864, després d’un setge de dos mesos L'any…
corrent de Califòrnia
Corrent marí fred del Pacífic nord que circula en direcció N-S entre els 43° i els 23° de latitud nord, aproximadament, davant les costes de Califòrnia (EUA), generalment acompanyat de remolins de vent i de boira baixa (10 milions de m 3
/seg).
Minneapolis
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minnesota, EUA, vora el Mississipí.
Juntament amb Saint Paul , a l’altra vora del riu, forma una conurbació Twin Cities Metropolitan Area que té 3500000 h 2009 Predominen a la planta urbana els barris ortogonals, típics de les ciutats nord-americanes del centre i l’oest La ciutat compta amb uns vint llacs integrats en el traçat urbà Centre comercial d’una àrea de conreu blader extensiu, connectada per una extensa xarxa ferroviària amb Chicago i la costa del Pacífic Indústria de maquinària agrícola, alimentària, de material elèctric, instruments de precisió i material de transport Seu de la Universitat de Minnesota, és un…
Hollywood
(CC0)
Ciutat
Cinematografia
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, centre de la indústria cinematogràfica nord-americana.
De bon principi fou un barri de Los Angeles Des del 1907 i arran de la “guerra de les patents” desencadenada per Edison, un seguit d’industrials independents —entre els quals el capdavanter de la indústria cinematogràfica nord-americana Adolph Zukor,— s’hi establiren El primer estudi és del 1911, però no fou fins el 1923 que les productores més importants s’hi installaren Després d’un període d’esplendor, a mitjan anys cinquanta entrà en crisi amb la difusió de la televisió, amb la qual hagué de competir Els anys vuitanta i noranta rebé un impuls renovat amb el desenvolupament…
Adirondack
Serralada
Serralada de l’estat de Nova York, als EUA.
És un massís cristallí que forma part de l’escut canadenc, culmina al mont Marcy 1629 m alt i forma la divisió entre el llac Champlain i el riu Hudson a l’E, i el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al NW i a l’W Format per gneis, quarsites i calcàries, allotja nombrosos llacs d’origen glacial George, Placid, Indian El clima és fred, amb vegetació de pins i avets una part del bosc és parc nacional El turisme esports d’hivern a Lake Placid i la indústria làctia són avui la principal riquesa, bé que les seves mines de ferro són explotades esporàdicament i s’hi ha desenvolupat la…
serralada de les Cascades
Serralada
Serralada d’Amèrica del Nord que s’estén des del massís Klamath, al sud d’Oregon (EUA), fins al riu Fraser, al sud de la Colúmbia Britànica (Canadà).
Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…
Monterey
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia (EUA).
Situada a l’extrem sud de la badia homònima de la costa del Pacífic Fins a la dècada de 1950 hi tingué importància la pesca i la indústria derivada És seu del Monterey Bay National Marine Sanctuary i d’un aquari, recursos que fan de la ciutat un important centre turístic La història Fou fundada el 3 de juny de 1770 amb el nom de Presidio Real de San Carlos de Monterrey per Fra Juníper Serra i Gaspar de Portolà Fou la primera capital de l’estat de Califòrnia 1777-1849, sota el govern d’Espanya i posteriorment de Mèxic El 7 de juliol de 1846 fou escenari d’una batalla durant la guerra …
Dakota del Sud
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA, al nord-oest de la regió central.
La capital és Pierre 13 267 h 1998 És al nord de les Grans Planes i s’estén per l’altiplà del Missouri entre les Black Hills i el riu El sector oriental és ocupat per la fèrtil vall del James, a l’oest del Coteau des Prairies La xarxa hidrogràfica és formada pel Missouri i els seus afluents el Sioux i el James per l’esquerra i el White i el Belle Fourche per la dreta La població és poc densa 3,6 h / km 2 1994 i en minva Només la meitat de la població és urbana, i el 90% és de raça blanca L’economia és basada en conreus de cereals blat, blat de moro i ordi i de farratge, que alimenten una…