Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mar dels Txuktxis
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre Rússia i Alaska i separada de les mars de Bering, de la Sibèria Oriental i de Beaufort pels estrets de Bering i de Lang i la punta de Barrow, respectivament.
La profunditat oscilla entre 35 i 45 m els mesos d’agost i setembre és navegable
el Pentàgon
Instal·lació militar
Nom donat a la seu del departament de defensa i de l’estat major central de les forces armades dels EUA.
L’edifici, de forma pentagonal, fou construït a Arlington, prop de Washington, en 1941-43 El nom designa també la institució mateixa, és a dir, el poder militar dels EUA L’11 de setembre de 2001 patí un atemptat terrorista mitjançant un avió suïcida que destruí part de l’edifici i provocà nombroses víctimes
Atlanta

Vista del Centenial Olympic Park d'Atlanta
Ciutat
Capital de l’estat de Geòrgia, als EUA, als contraforts dels Apalatxes (l’aglomeració 2 833 511 h).
És un centre administratiu i industrial indústries tèxtils, alimentàries, químiques i siderúrgiques Aeroport L’àrea metropolitana comprèn un gran nombre de centres d’ensenyament superior, entre els quals l’Atlanta University, fundada el 1865, el Clark College, fundat el 1869, l’Emory University, fundada el 1915, i el Georgia Institute of Technology, fundat l’any 1885 La ciutat fou fundada el 1837 a la terminal d’un ferrocarril de l’estat i anomenada, fins al 1845, Terminus Fou incendiada pel general unionista Sherman al setembre del 1864, després d’un setge de dos mesos L'any…
Manhattan
Illa
Illa dels EUA, a la costa atlàntica, delimitada pels rius Hudson, Harlem i East River, d’uns 21 km de llarg per 3 km d’ample.
Constitueix la part més antiga i el centre de Nova York, amb prop d’1,5 milions d’habitants És un centre neuràlgic mundial de les finances, la política i la cultura El districte de Wall Street, amb la borsa de Nova York New York Stock Exchange, és des de l’inici del segle XX el nucli de les finances internacionals, i hi tenen la seu moltes de les principals multinacionals, bancs, etc La manca d’espai féu que des del començament del segle XX hom hi construís gratacels, com ara l’Empire State Building i els del complex World Trade Center Hi ha també la seu de les Nacions Unides i, en l’àmbit…
Boston
Ciutat
Ciutat dels EUA, capital de l’estat de Massachusetts, vora la desembocadura dels rius Charles i Mystic a l’Atlàntic.
El nucli inicial de la ciutat era situat en una península de la badia de Massachusetts i posteriorment s’estengué per altres penínsules, comunicades entre elles mitjançant túnels i ponts s’han format així els barris residencials de West End i Back Bay a l’oest, al mateix temps que s’han incorporat al nucli urbà diversos municipis adjacents Charlestown al nord, South Boston, al sud, East Boston al nord-est, Brighton, Dorchester, Hyde park, Roxbury i West Roxbury, a part les ciutats satèllits creades més al nord per a descongestionar els sectors d’indústria pesant, situades als entorns del port…
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que tingui fins 1 km d’amplària…
Nova York

L’Estàtua de la Llibertat, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, principal ciutat dels EUA.
El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del tràfic marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…
Estats Units d’Amèrica

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…