Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Tennessee

Barcassa navegant pel Tennessee
© Corel
Riu
Riu dels EUA, afluent de l’Ohio, el qual al seu torn desguassa al Mississipí, format per la confluència dels rius Holston i French Broad, al N de Knoxville (1 900 km de longitud i 104 000 km 2
de conca).
Travessa l’E de l’estat de Tennessee Tennessee oriental, entra al d’Alabama, torna a Tennessee per l’W Tennessee central i travessa el territori de S a N fins a l’aiguabarreig amb l’Ohio prop de Paducah Kentucky La Tennessee Valley Authority ha dut a terme l’aprofitament integral del riu producció hidroelèctrica, regadiu, navegació i prevenció d’inundacions El trànsit fluvial es dedica principalment al transport de minerals, combustible, productes forestals i siderúrgics
Wisconsin
Riu
Riu dels EUA, afluent del Mississipí per l’esquerra (692 km).
Travessa l’estat de Wisconsin, al qual dóna nom
North Canadian
Riu
Riu dels EUA, afluent del Canadian River per l’esquerra (1 356 km).
Neix a l’altiplà de Nou Mèxic Travessa l’estat d’Oklahoma i la ciutat d’Oklahoma City
Potomac
Riu
Riu del NE dels EUA, que separa els estats de Virgínia i Maryland (640 km de longitud i 37 600 km2 de conca).
Neix al SE de Cumberland per la unió del North i South Potomac, travessa les serralades orientals dels Apalatxes i desguassa a la badia atlàntica de Chesapeake
Tombigbee
Riu
Riu dels EUA, que travessa els estats de Mississipí i Alabama (665 km).
Neix prop de Bonneville Mississipí, i desguassa a la badia de Mobile, al golf de Mèxic, després d’unir-se a l’Alabama i de prendre el nom de Mobile
Gila
Riu
Riu del S dels EUA (1 048 km).
Afluent del Colorado, travessa els estats de Nou Mèxic, on neix, i Arizona, i aflueix al Colorado als altiplans desèrtics de Yuma Els seus afluents principals són els rius San Francisco, San Pedro, Santa Cruz, Salt i Agua Fría
Susquehanna
Riu
Riu dels EUA (724 km).
Dividit en dues branques, la del nord neix al llac Otsego, a l’estat de Nova York, i travessa l’estat de Pennsilvània fins a la ciutat de Sunbury, on s’uneix amb la branca oest, que neix als monts Allegheny, i desguassa a la badia de Chesapeake, a l’Atlàntic
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
Missouri
Riu
Riu d’Amèrica del Nord, als EUA, l’afluent més llarg del Mississipí
.
Neix a les muntanyes Rocalloses, en les altes planes del Yellowstone, i és format per tres rius, el Jefferson, el Madison i el Gallatin, que solquen profundament el país reunits, salten per les Great Falls per a abandonar les terres altes i rocalloses i travessar la major part de la terrosa planura de l’Oest Central nord-americà, fins a Saint Louis, on lliura el seu cabal Té una llargària de 4 740 km, per a un vessant d’1 365 000 km 2 A la desembocadura porta un cabal mitjà de 1 825 m 3 /s, que equival a 1,3 l/s/km 2 , la qual cosa reflecteix l’eixutesa de la regió Només són importants els…
Snake
Riu
Riu dels EUA, afluent, per l’esquerra, del Columbia (1 500 km).
Neix al Parc Nacional de Yellowstone, a les Muntanyes Rocalloses Travessa l’estat d’Idaho, on fa, després, de frontera amb el d’Oregon, entra a l’estat de Washington i desemboca al Columbia prop de la petita població de Pasco El seu curs és en gran part encaixat, forma grans congosts i és aprofitat per a la producció d’energia elèctrica