Resultats de la cerca
Es mostren 1541 resultats
Tòro

La vall de l’Artiga de Lin amb el coll de Tòro al fons (la Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Forma i grafia errònia que hom ha emprat per a designar Eth Hòro, vall de capçalera del Nere, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Pel port Vell de Tòro o coll de Tòro de Viella , obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés, passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella
Tornabous
Tornabous
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Anglesola i Tàrrega L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els…
vall de Toran

Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
pla de Tor
Pla de la vall de l’Unhòla, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels termes de Viella i de Salardú (Vall d’Aran), a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor
.
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
refugi d’Eth Ticolet
Excursionisme
Refugi de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.
la Teulera
Caseria
Caseria del municipi de la Salzedella (Baix Maestrat), a ponent de la vila, prop del límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta).
Tarassó

Rec d’aspersió per a cereals, al Tarassó
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), al S de la serra d’Almenara, a la plana, regada pel canal d’Urgell.
És extensa heretat que s’estén fins a la plana amb moltes terres de regadiu i que antigament havia tingut la categoria de terme
el Talladell
el talladell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a la dreta del riu d’Ondara, estès per un fort pendent encarat a migdia i emmarcat per dues serres. Té 390 m d’altitud al carrer de Dalt i 360 al carrer Major.
El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina