Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
bosc d’Era Varicauva
Gran bosc de la Vall d’Aran, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran), estès als vessants septentrionals del Montcorbison, fins al camí de Marcatosa.
És constituït per avets i pins negres
serra de Mola Gran
Serra
Alineació muntanyosa que, des del massís de Besiberri fins al port de Viella, separa la vall de Barravés (Vilaller), a l’Alta Ribagorça, de la Vall d’Aran (Viella).
Culmina al tossal de Mola Gran 2 855 m alt
vall de Barravés
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…
serra d’Er Estanho
Serra
Alineació muntanyosa de la Vall d’Aran, que separa les valls de la Garona (Escunhau) i del riu Salient (Vilac), des del bony de Garòs (2 173 m) fins damunt Viella.
Vilac
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.047 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Salient, vora la seva confluència amb la Garona, al peu de la serra d’Es Cròdos.
L’església parroquial Sant Feliu de Vilac , obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics El creuer és obra del 1824 La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades Vora l’església hi havia el castell de Vilac , de planta quadrangular, desaparegut Vilac era el cap del terçó de Marcatosa Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac Fins a mitjan segle XIV fou la segona…
serra de Bandolers
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la zona axial pirinenca, que es desprèn de la línia de crestes al pic d’Orla (2 617 m) i va baixant fins prop de Montgarri.
Termenal dels antics municipis de Bagergue i de Tredòs Naut Aran, separa les comes d’Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa
la Garona
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
canal alt d’Urgell
Canal derivat del canal d'Urgell que beneficia el sector secaner de la comarca d’Urgell, i sobretot la seva capital, Tàrrega (és també anomenat canal de Tàrrega).
Per tal de construir-lo fou creat el 1956 el Grup Sindical de Colonització El 1961 començaren les obres, inaugurades el 1969 Es tracta d’aprofitar les aigües sobrants a l’hivern octubre-març del canal d’Urgell 2 1 / 3 m 3 /s Amb aquesta finalitat hom pren aigua del canal principal, aigua amunt de la séquia segona, per a regar al N fins a Claravalls 337 m alt, i al S l’aigua és elevada fins a regar Tàrrega 373 m alt, Vilagrassa i Anglesola i una part del terme de Verdú, amb una superfície de 4 526,5 ha
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina