Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
el Cercavins
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu d’Ondara, a l’Urgell; el cabal d’aigua, el curs essent de règim estacional, desapareix sota els al·luvions durant l’estiu.
Neix als vessants occidentals de l’altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra Travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d’Urgell dins una vall amplia fins a desguassar prop de Tàrrega
Navel

La masia de Navel, a Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Masia
Masia i antiga quadra i antiga parròquia (Sant Vicenç), d’origen romànic, del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà).
És a la vora de la riera de Navel , afluent del Cardener per l’esquerra, la qual neix a l’altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
serra del Catllaràs

Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, a la cara septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà.
Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i…
Coforb
Poble
Poble del municipi de Capolat (Berguedà), a l’extrem oriental de l’altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb, que dominen el Baix Berguedà.
L’església parroquial de Sant Martí de Coforb o de Cofort depèn de la d’Espinalbet L'edifici actual es construí sobre restes romàniques i ha sofert nombroses restauracions A la llinda de la porta de migjorn, consta la data de 1813 Al segle XX s’edificà una gran porta d’accés en la façana de llevant, amb les escales i un nou accés al cementiri
Ossó de Sió

Poble d’Ossó de Sió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…
riera de Clarà
Riera
Riera de la conca del Llobregat, que davalla per l’oest des de l’altiplà de Capolat, després d’haver travessat el terme de l’Espunyola, fins a desguassar al Llobregat, al terme de Casserres de Berguedà.
Drena l’antiga quadra de Clarà
Viver i Serrateix
El poble de Viver, al municipi de Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Bages (Navars i un petit sector de Cardona).
Situació i presentació La riera de Navel forma el límit occidental i el separa del terme de Montmajor i la riera de Merola, el límit oriental frontera amb Puig-reig els límits septentrionals són amb els termes també berguedans de Montclar i Casserres El terme és centrat per l’altiplà de Serrateix, que davalla cap als plans de Navel a l’W, els de Sant Joan de Montdarn al N i els de Viver a laE A la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Llobregat, una sèrie de petites carenes, entre els 500 m i els 800 m d’altitud el Montbordó és la cota màxima, amb 786 m, accidenten el territori, drenat…
Serrateix
Poble
Poble disseminat (729 m alt.) i cap del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, preromànica, mutilada i utilitzada com a habitatge