Resultats de la cerca

Apartada de les cases, en un indret més elevat, s’alça l’església parroquial de Sant Pere, romànica segle XII, d’una nau i porta amb arquivoltes, columnes i quatre capitells A l’interior es conserva un sarcòfag medieval de pedra Dominant la població, hi ha els vestigis d’una torre medieval de base circular, possiblement de la fi del segle XI o inicis del XII Aquesta torre és al centre d’una estructura semicircular considerada el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a…

L’antiga masia fou, des de temps antics, possessió del monestir de Poblet, que l’explotava directament o per arrendament els abats suenfrontaren sovint amb el batlle de Barbens i amb els senyors d’Anglesola El monestir portà aigua del riu d’Ondara durant la desamortització regava 174 jornals dels 231 que hi tenia La casa, molt reformada, conserva a la façana l’escut de l’abat Guimerà, que precisament es trobava a la granja la nit del 19 de novembre de 1575, quan es produí el paorós incendi de l’església del famós monestirpertanyent al monestir de Poblet

És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608 Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca

Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent desamortitzador…

El despoblat formà, amb el cap de municipi, la baronia de Maldà i Maldanell L’antiga capella de Sant Joan de Maldanell es bastí de nou, segons projecte de l’arquitecte Daniel Gelabert i amb diverses aportacions, l’any 1981 El 24 de juny s’hi celebra un aplec, que posa punt i final a les Jornades Culturals

Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala mort el 1679, correu major de Catalunya Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnet Rafael d'Amat i de Cortada Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur

Situació i presentació El terme de Maldà és un dels més grans de tota la vall del Riu Corb És situat en el límit entre les comarques de l’Urgell i de les Garrigues i molt proper pel S a la Conca de Barberà Limita al N amb Belianes i Sant Martí de Riucorb, que també hi confronta per l’E, per on també limita amb el terme de Vallbona de les Monges i els Omells de na Gaia, alS també amb els Omells de na Gaia, l’Espluga Calba i els Omellons i a l’W amb el terme d’Arbeca, aquests tres darrers de la comarca de les Garrigues Maldà es troba a la…

Les bones comunicacions, la proximitat a la vila i les fèrtils terres donen una gran vitalitat a la població, malgrat que es tracta d’una localitat petita Les edificacions més antigues s’enfilen en un turó coronat per l’església parroquial de Sant Llorenç, i el poble s’ha anat estenent vers el pla fins a la carretera, que avui és el carrer principal El canal travessa la carretera arran mateix de les cases i des del pont fins a la part antiga, sempre costa amunt, es troben la plaça i dues imponents cases pairals del segle XVII, cal Torres i cal Benet del Segarrenc Havia estat emmurallat La…

L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…

És un petit llogaret 443 m d’altitud format per un nucli de quatre o cinc cases que formen pinya al volt d’un reduït recinte només obert per llevant, avui deshabitades Estigué vinculat, almenys des del segle XVII, amb la jurisdicció de la Donzell La seva església depenia de la parròquia d’Oliola