Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Montargull
Antic terme i castell esmentat ja al s XIV, situat entre els municipis d’Anglesola (Urgell) i de Barbens (Pla d’Urgell).
Era situat en una petita altura on hi havia hagut un poblat ibèric Sembla que va desaparèixer a conseqüència de la Pesta Negra i es tornà a poblar al segle XVIII en el cens del 1359 consten 25 focs i al 1395 surt com a possessió d’Hug d’Anglesola Posteriorment, el lloc ha estat ocupat per l’antiga masia del Mingot, que havia estat ocupada
bisbat de Pallars
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat efímer creat el 888 amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d’Urgell) pel bisbe intrús d’Urgell, Esclua, amb el consentiment del comte Ramon lI de Pallars-Ribagorça.
El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell
els Emprius de Ciutadilla
Antic terme entre Verdú (Urgell), vila a la qual és actualment integrat, i Ciutadilla.
Havia pertangut a Poblet
Tarassó

Rec d’aspersió per a cereals, al Tarassó
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), al S de la serra d’Almenara, a la plana, regada pel canal d’Urgell.
És extensa heretat que s’estén fins a la plana amb moltes terres de regadiu i que antigament havia tingut la categoria de terme
Santa Maria de Montmagastrell

Vista del poble rural de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), amb un ramat d’ovelles en primer pla que es dirigeixen per un camí
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a 321 m alt., al NW del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol. El poble és envoltat pel canal d’Urgell a llevant i a migdia.
Onze cases i el temple parroquial de Montmagastrell es bastiren entre el 1756 i el 1780 al carrer Major i al de l’Església, transversal Al començament del s XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella, però al llarg del segle s’hi constituïren vint-i-cinc cases més, al carrer Major, al de l’Església i al que comença darrere del temple, el de Ponent, ensems que s’urbanitzava el de les Escoles Unes 20 cases aixecades al segle XX han obligat a modificar el traçat del carrer Major, perllongant-lo vers ponent També s’ha construït la plaça Major L’església parroquial dedicada al Sant Nom…
Almenara Baixa
Antic terme rural del municipi d’Agramunt (Urgell) situat al peu de la serra d’Almenara, a l’extrem septentrional de la plana d’Urgell.
Les seves terres són regades pel canal d’Urgell Constava d’una sola casa, que havia format part, fins al s XVIII, del terme d’Almenara i del qual es trobava separada al s XIX Fou agregat, de primer, al municipi de Fuliola, i després, al d’Agramunt
Vallsanta

Ruïnes de l’església, del monestir de Vallsanta
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques ( Santa Maria de Vallsanta
) del municipi de Guimerà (Urgell), situat a la vora del riu Corb, a l’W del terme.
S'originà pel trasllat de part de la comunitat del proper monestir de la Bovera Vers l’any 1235 es començaren les obres i les monges s’hi establiren a partir del 1237 Es tenen notícies que l’any 1249 ja s’havia completat el trasllat Per un document de l’any 1267 se sap que hi havia una completa comunitat amb tots els càrrecs —hi residien vuit monges sota el comandament de l’abadessa Elvira d’Aguda—, com també totes les dependències del monestir Vers l’any 1272, el rei Jaume I, gran protector de l’orde del Cister, va fer una deixa de 200 morabatins al monestir de…
la Fuliola

La Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787…
canal d’Urgell
Panoràmica del canal d’Urgell al seu pas pel terme d’Agramunt
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…
Puelles
Poble
Poble del municipi d’Agramunt (Urgell), situat a la ribera del Sió, 3 km al NE d’Agramunt amb la qual es comunica per una carretera que continua vers Coscó.
Situat en un petit relleu del terreny, amb una extensa plana als peus, el nucli urbà és format per un carrer i alguna altra casa escadussera Del conjunt es destaca el gran edifici que havia estat el castell de les Puelles Una bona part de les cases han estat adquirides per gent de l’àrea barcelonina com a lloc de segona residència La festa major se celebra l’1 d’agost El terme de les Puelles pertangué als senyors de Puigverd fins al 1315 i sembla que hi restà vinculat És molt possible que no existís com a nucli poblat fins a l’inici del segle XVIII Fou un enclavament 3,12 km 2…