Resultats de la cerca

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada

El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’algunes cases…

És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que la seva…

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950 Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el…

La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…

L’església parroquial de Llorenç, que fou construïda el 1593, en origen era dedicada a Santa Maria com es pot comprovar per les inscripcions de la campana mitjana, de la façana i en la clau de volta, bé que més tard foren declarats patrons del poble sant Abdó i sant Senén, les imatges dels quals foren collocades a l’altar major Hi ha el costum de treure les imatges dels patrons al cancell del temple quan amenaça tempesta, per tal que vegin el perill i evitin els estralls de la maltempsada A l’entrada de la part vella del poble hi ha una creu de terme de 8,20 m d’alçada, molt erosionada Recull…

Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…

Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò

Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat monument…

Situació i presentació Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, és situat a la dreta del Riu Corb, que li feia tradicionalment de límit pel sector de migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell El terme tradicional tenia una extensió de 19,3 km 2 , al qual el 1972 fou agregat el terme de Rocafort de Vallbona L’antic terme de Rocafort de Vallbona és situat a la vall del Riu Corb, que en una bona part forma el límit septentrional i que corre encaixat entre els altiplans calcaris de la comarca…