Resultats de la cerca

S'assenta damunt un tossal proper al riu és planer, amb carrers que conserven un caràcter tradicional El 1365 era un llogaret 4 focs de la baronia de Maldà L’església parroquial Sant Martí té una façana barroca amb columnes salomòniques i campanar alterós

Neix als vessants occidentals de l’altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra Travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d’Urgell dins una vall amplia fins a desguassar prop de Tàrrega

S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà

Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada

L’antiga masia fou, des de temps antics, possessió del monestir de Poblet, que l’explotava directament o per arrendament els abats suenfrontaren sovint amb el batlle de Barbens i amb els senyors d’Anglesola El monestir portà aigua del riu d’Ondara durant la desamortització regava 174 jornals dels 231 que hi tenia La casa, molt reformada, conserva a la façana l’escut de l’abat Guimerà, que precisament es trobava a la granja la nit del 19 de novembre de 1575, quan es produí el paorós incendi de l’església del famós monestirpertanyent al monestir de Poblet

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950 Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters A part petites explotacions ramaderes de caràcter familiar, hi ha granges de porcí i boví La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el…

El nucli de Boldú i el de la Fuliola es troben tan a prop que sembla que formin una sola població L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció i la festa major se celebra el quart diumenge de maig, pel Roser Boldú és esmentat ja en un document del 8 de gener de 1080, pel qual Ermengol IV atorgà el lloc a Ponç Dalmau, dins el comtat d’Urgell Hi ha documentats una sèrie de drets sobre el poble de Ramon de Montcada, el monestir de Santes Creus, el de Vallbona de les Monges, Pere de Boldú i altres, però la senyoria passà dels Dalmau a Arnau Cortit d’Agramunt, i aquest la vengué…

Històricament, el lloc surt esmentat ja en el document de formació de la baronia de Bellpuig 1139 El 1180 Guillem d’Anglesola donà un alou en aquest terme als templers per a poder-hi fer llenya i portar-hi els ramats a pasturar El 1378 hi havia 4 focs, de la baronia de Bellpuig, que mantingué la jurisdicció malgrat que es feren donacions a Poblet, als templers de Barbens i als premonstratesos de Sant Nicolau de Fondarella La seva antiga església era dedicada a Sant Miquel el 1399 era del deganat de Tàrrega i a mitjan segle XV era ja destruïda No queda tampoc cap rastre del castell de Seana,…