Resultats de la cerca

Establerta en un camp d’explotació aurífera, ha crescut per absorció d’altres centres miners, com Maraisburg El sector més proper a Johannesburg és industrial i de residència degradada, mentre que l’occidental s’estén com a àrea residencial moderna Té manufactures de ferro, acer i tèxtils

Situada a la vora del riu Apies, a la rodalia hi ha jaciments de diamants i de ferro Ha experimentat un gran creixement industrial hi ha el complex siderúrgic més gran del país Altres indústries mecànica, de maquinària, química i del ciment Important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitat de Sud-àfrica, fundada el 1873, i Universitat de Pretòria, del 1908 El 26 de maig de 2005 s’aprovà la proposta de canvi de nom de Pretòria pel de Tshwane, tot i que l’any 2019 el canvi encara no s’havia oficialitzat

És centre cultural i d’ensenyament superior Potchefstroom University for Christian Higher Education, fundada el 1869 Primera ciutat fundada 1838 pels bòers al Transvaal, en fou la capital fins el 1860

És el tercer port en importància de la República, a través del qual hom exporta, principalment, llana, fruites i conserves Nucli industrial, especialitzat en indústria automobilística, mecànica, tèxtil, del ciment i del cautxú Té aeroport internacional

És situada a la costa occidental de l’illa i a la fèrtil plana de Cul de Sac, amb un excellent port al golf de la Gonâve Fundada el 1749, és de planta quadriculada oberta a la badia i voltada de vegetació Indústria sucrera, tèxtil i de begudes El port rep la major part de les importacions del país

La capital era Phuthatditjhaba Habitat pels sothos del sud, fou declarat bantustan autònom el 1974 Fou suprimit en finalitzar el règim de segregació racial 1991

És situada 12 km a l’est de Johannesburg, a uns 1 700 m d’altitud, a la regió aurífera de Witwatersrand És un important centre aurífer jaciments d’or d’Elsburg i un nucli industrial indústries de tractament de l’or, química, mecànica i alimentària

Tenia una superfície de 8 500 km 2 i uns 860 000 h La ciutat de Bisho fou designada capital La major part de la població era d’ètnia xhosa Bantustan autònom des del 1972, fou el quart a assolir una independència pactada amb el govern sud-africà 1981, per bé que no la reconegué cap altre estat —ni tan sols els altres bantustans independitzats—, com tampoc l’ONU ni l’OUA Amb l’abolició de l' apartheid , la supressió dels bantustans i l’aprovació d’una nova constitució 1993, hom l’annexà a la nova província del Cap Oriental malgrat les resistències del govern del territori

És un dels principals ports d’Àfrica i un important nucli industrial indústria sucrera, tèxtil, de la confecció, mecànica, de muntatge d’automòbils, química, de pneumàtics, de fertilitzants, una refineria de sucre i dues refineries de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Durban-Westville, fundada el 1960, i University of Natal, el 1910