Resultats de la cerca
Es mostren 8038 resultats
Saint Andrew-Saint David
Divisió administrativa
Comtat de Trinitat i Tobago.
La capital és Sangre Grande
Roaia
Despoblat
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), del qual ja era annex el 1535.
Era lloc de moriscs 61 focs el 1609
golf de Paria
Badia
Petit mar insular d’Amèrica del Sud, de 160 km de llarg i 65 d’ample, entre l’illa de Trinitat, a l’E, la península de Paria, al N, i la costa de Veneçuela, al SW.
L’aigua hi té poca fondària, i el port més important és Port-of-Spain, a Trinitat
San Fernando
Ciutat
Ciutat de l’illa de Trinitat, Trinitat i Tobago, que té l’estatus de comtat.
Situada al SW de l’illa, és centre de la indústria petroliera
San Benito
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX
Saint David
Divisió administrativa
Comtat de Trinitat i Tobago (205 km2; 5100h [1980]).
La capital és Sangre Grande
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
el Reconque
Riu
Riu de la Vall de Cofrents, afluent, per la dreta, del riu de La Hoz, que neix dins el terme d’Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector.