Resultats de la cerca
Es mostren 1724 resultats
Tòro
La vall de l’Artiga de Lin amb el coll de Tòro al fons (la Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Forma i grafia errònia que hom ha emprat per a designar Eth Hòro, vall de capçalera del Nere, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Pel port Vell de Tòro o coll de Tòro de Viella , obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés, passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella
castell de Torlanda
Castell
Castell del municipi de Conesa (Conca de Barberà), al S del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII
vall de Toran
Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
pla de Tor
Pla de la vall de l’Unhòla, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels termes de Viella i de Salardú (Vall d’Aran), a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor
.
mar de Timor
Mar
Mar de l’oceà Índic, entre l’illa de Timor i la costa d’Austràlia.
Les seves aigües són molt calentes estiu 29°C i hivern 26°C
Timor
Illa
Illa d’Insulíndia, a la zona sud-oriental de l’arc de l’arxipèlag de les illes Petites de la Sonda, entre la mar de Banda i la mar de Timor.
Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…
el Tillar
Antiga granja de Poblet, del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà).
El lloc és esmentat des de la fi del s XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb el seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei Fou un centre d’explotació forestal
refugi d’Eth Ticolet
Excursionisme
Refugi de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.
baronia de Solivella
Vista del castell de Solivella, a la Conca de Barberà
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Solivella (Conca de Barberà), concedida en caràcter ple (civil i criminal) el 1599 al menor Simó Berenguer de Llorac i Castelló.
Passà als Vilalba, òlim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola