Resultats de la cerca

És constituït per avets i pins negres

Culmina al tossal de Mola Gran 2 855 m alt

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…

El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell en resta una torre quadrada de tres pisos és de mitjan s XII L’alt domini el mantingué la corona fins el 1386 en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc, que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització hi tingué castlans fins el 1443 L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al s XIX de la de Forès passà després a la de Passanant L’actual edifici, erigit al començament del s XIX…

L’església parroquial Sant Feliu de Vilac , obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics El creuer és obra del 1824 La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades Vora l’església hi havia el castell de Vilac , de planta quadrangular, desaparegut Vilac era el cap del terçó de Marcatosa Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac Fins a mitjan segle XIV fou la segona…

Termenal dels antics municipis de Bagergue i de Tredòs Naut Aran, separa les comes d’Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa

La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…

L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a Jaume II apud…

Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’…