Resultats de la cerca
Es mostren 1033 resultats
Azawad
Geografia històrica
Nom donat pels tuàregs a un extens territori del nord de Mali, que reivindiquen com a propi i on constitueixen la població més nombrosa.
Des de la independència de Mali 1960, els tuàregs hi han exigit reiteradament la creació d’una regió autònoma en un llarg conflicte amb el govern, al llarg del qual emergí el Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad MNLA, a partir de la sigla del nom en francès com a organització principal Així mateix, des de la segona meitat de la dècada del 2000 el territori ha estat un centre d’operacions d'Al-Qā‘ida del Magrib islàmic i Anṣār al-Dīn, grups terroristes islamistes que en controlen extenses zones A l’abril del 2012, un més després del cop d’estat de Mali i en un context de desgovern, l'MNLA…
mont Nimba
Muntanya
Muntanya (1.752 m) que s’alça al límit entre Guinea, Libèria i Costa d’Ivori. El 1981 fou declarada Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Sankarani
Riu
Riu africà, afluent del Níger, per la dreta.
La seva capçalera es troba a l’altiplà que s’alça al SE de Guinea, i el seu curs constitueix, en part, la frontera d’aquell país amb Mali
Kokoro
Riu
Riu de Guinea, al N de la regió administrastiva de Kankan, que forma part de la frontera amb Mali.
Volta Negre
Riu
Riu de l’Àfrica Occidental, que amb la seva confluència amb el Volta Blanc forma el Volta.
Tòro
La vall de l’Artiga de Lin amb el coll de Tòro al fons (la Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Forma i grafia errònia que hom ha emprat per a designar Eth Hòro, vall de capçalera del Nere, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Pel port Vell de Tòro o coll de Tòro de Viella , obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés, passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella
vall de Toran
Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…