Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sant Nicolau dels Pontells
Medicina
Antic hospital situat a 1 626 m alt., al vessant ribagorçà del port de Viella, a tocar de la boca meridional del túnel de Viella, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat Era regentat per un sacerdot i uns donats El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948 És format per l’església, refeta al s XVIII, l’hostal, els corrals i les bordes,…
port de Viella
© Fototeca.cat
Pas (2435 m alt.) en la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa les conques de la Garona (vall del riu Nere) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Barravés), entre el tuc de Montoriet (2.479 m alt.) i el tuc del port de Viella
(2.604 m alt.), dins el terme municipal de Viella (Vall d’Aran); el vessant meridional del port, amb l’hospital de Viella (dit també hospital del port de Viella
o de Sant Nicolau dels Pontells
), és també territori aranès.
A ponent del tuc de Montoriet hi ha el port vell de Viella o port vell de Tòro El seu passatge és impracticable durant més de mig any per a les cavalleries, a causa de la neu, i molt difícil per als vianants La menor altitud del port de la Bonaigua féu que fos escollit el 1924 per unir la Vall d’Aran per carretera amb la resta de Catalunya però la menor amplitud de la carena facilità l’obertura, per sota del port de Viella, del túnel o foradada de Viella , el 1941, que no entrà en servei fins el 1948 La boca meridional molt propera a l’antic hospital de Sant Nicolau dels…
Tòro
© Fototeca.cat
Forma i grafia errònia que hom ha emprat per a designar Eth Hòro, vall de capçalera del Nere, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Pel port Vell de Tòro o coll de Tòro de Viella , obert a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Barravés, passa l’antic camí que des de Viella condueix a l’hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany
Sedaví
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat en un terreny pla i al·luvial.
El terme s’estén a la dreta del nou curs del Túria i s’allarga d’W a E entre la línia del ferrocarril de València a Madrid per Albacete i les marjals pantanoses dels antics voltants de l’Albufera L’agricultura és tota de regadiu horta al sector occidental hortalisses en conreu intensiu, blat de moro i tarongers, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Favara, i arrossars a l’oriental en regressió els darrers anys, prop de les marjals, que aprofiten la séquia de l’Or Hi ha ramaderia porcina uns 500 caps La indústria tradicional és la derivada de la fusta fabricació de mobles,…
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els…
Aldaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al límit de la plana de regadiu amb el pla de Quart.
Un 70% del terme és conreat i predomina el regadiu 95% de les terres cultivades, aprofitant l’aigua del Túria, a través de la séquia de Manises Hi destaquen els cítrics 700 ha i les hortalisses 380 ha Al secà tan sols garrofers 50 ha Les terres, molt repartides el 98% són menors de 5 ha, són explotades per administració directa La indústria és molt important, especialment la de la fusta 196 empreses, productes metàllics 50, plàstics i ventalls Aquestes se situen en alguna de les 6 zones industrials del municipi, que ocupen 326 ha Nucli amb una població obrera el 50% són ocupats a la indústria…
circ de Colomers
© Xevi Varela
Circ, el més extens de la Vall d’Aran, que fa de conca d’alimentació de la riera d’Aiguamòg, al municipi de Salardú, entre els antics termes d’Arties i de Tredòs.
L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…
vall de Barravés
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…
Alaquàs
© Ajuntament d’Alaquàs
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit entre el secà i el regadiu.
La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha creat un nucli…