Resultats de la cerca

Trobades per BAngel el 1962 i conservades al Collegi de La Salle, les classificà com a Mbalearicus Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, MCrusafont i BAngel establiren una nova espècie anomenada Mbatei , una espècie intermèdia entre Mkopperi , del Pliocè superior i inici del Plistocè inferior, i MBalearicus , l’espècie més moderna del Plistocè mitjà

De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple…

Aquesta comunica la vall amb la de l’Unhòla, al N, i la serra d’Arenho, el coll de Vilac, els tucs Nere i de Samont, el pic de coma d’Auran, el tuc de Guilhem i Es Desèrts d’Arròs, al S La capçalera d’aquesta vall és compresa dins el terme de Viella des del pla de Mont, la vall constitueix la part més extensa de l’antic terme d’Arròs i Vila A mitja vall, al vessant meridional de la serra de Guarbes, hi ha el grup de bordes d’Era l’Artiga de Varradòs , i més avall, el santuari i les bordes de Sant Joan d’Arròs La vall és drenada pel riu de Varradòs , emissari dels estanys d’Era Pincèla, que s’…

Excavades en les molasses blanques marès que constitueixen una plataforma tabular uns 30 m damunt el nivell del mar, s’hi destaquen la manca de gruix i la fàcil permeabilitat de la volta rocallosa, l’abundor i la proximitat de fines estalactites, que contrasten amb l’amplitud, l’alçada i la irregularitat de les estalagmites, les grans dimensions del conjunt una dotzena de sales, la del llac de Miramar, de 150 m de llarg per 80 d’ample i 12 d’alt Hi ha mitja dotzena d’estanys, enllaçats per canals i sifons entre ells i amb les coves des Hams L’aigua és molt salabrosa, però només…

El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro i del barranc…

Del seu recinte, quasi rectangular, se'n veuen trossos encara, especialment a la torre més alta, que, des del segle XIV, és anomenada la torre de l’Àngel Després de la conquesta de l’illa 1229, l’edifici fou retocat i arranjat, per tal de fer-ne una residència reial Jaume II, des del 1305 fins al 1313, hi feu obres, i transformà tota la torre de la fortalesa musulmana en departament personal del rei L’any 1337 hi fou afegit un oratori anomenat la capelleta del Mirador De l’edifici actual, dit el Palau de l’Almudaina , el més característic és, a part el recinte amb les torres, que han estat…

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial,…

El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…