Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
vall de Conangles
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al terme de Viella (Vall d’Aran), drenada pel barranc de Conangles o d’Ospitau, que, unit amb el Molierès sota d’Er Ospitau de Vielha, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel tuc de Conangles 2 785 m alt i pel coll de Conangles obert damunt el circ de capçalera de Valarties, al tossal d’Es Estanhets 2 882 m alt, que domina el petit grup d' estanyets de Conangles , a l’oest Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redon i de Rius, separats per la tuca d’Estanh Redon 2 540 m alt, i al sud, el tuc de Comtessa 2 775 m alt A l’obaga s’estén el bosc de Conangles
tuc de Comtessa
Cim
Cim (2 786 m) de la capçalera de la vall de Barravés, a la carena que separa la vall de Conangles de la de Besiberri, termenal dels municipis de Viella (Vall d’Aran) i de Vilaller (Alta Ribagorça).
serra d’Era Comassa
Serra
Carena que separa la vall de Toran (Vall d’Aran) de Comenge, a l’W del tuc de Cabera.
pic de Comaloforno

El pic de Comaloforno (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
circ de Colomers

Estanyets del port de Colomers
© Xevi Varela
Circ, el més extens de la Vall d’Aran, que fa de conca d’alimentació de la riera d’Aiguamòg, al municipi de Salardú, entre els antics termes d’Arties i de Tredòs.
L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel…
congost des Cledes
Congost
Congost retallat per la Garona entre les serres de Casteràs i de Montlude (Vall d’Aran) que separa les cubetes de Lés i Bossost.
A l’entrada septentrional hi ha la central hidroelèctrica des Cledes FECSA, de 10 500 kW de potència installada
coret de Cauilha
Sector o indret
Sector dels municipis de Canejan i Vielha e Mijaran (Vall d’Aran).
estanh Long de Liat

Estanh Long de Liat
© Xevi Varela
Estany
Estany dels municipis de Canejan, Naut Aran i Vielha e Mijaran (Vall d’Aran).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina