Resultats de la cerca

Prop seu, a la dreta de la Noguera, hi ha el despoblat d’Es Cases de Montgarri o el Eth Dossau L’església, l’hostal, la rectoria, l’administració del santuari i diversos canals i pallisses formen una plaça quadrada El primitiu santuari fou fundat en 1117-19 al s XVI el terme de Montgarri fou venut pel comú de Gessa al de Salardú i Tredòs, però amb reserva de la propietat del santuari L’església actual és d’època renaixentista El rector i administrador era vicari de Gessa Per l’aplec del 15 d’agost era tradicional que hi concorreguessin no solament pelegrins aranesos i pallaresos, sinó també…

Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat Era regentat per un sacerdot i uns donats El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948 És format per l’església, refeta al s XVIII, l’hostal, els corrals i les bordes,…

El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro i del barranc…

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat…

Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu A més de la cabana…

Situació i presentació El municipi de Les, de 23,45 km 2 , es troba al sector NW de la comarca, estès a banda i banda de la Garona, entre Bossost i el darrer tram del riu a la vall, en una situació molt pròxima als dos passos fronterers amb França Eth Portilhon i Eth Pònt de Rei Limita amb els termes aranesos de Bausén i Canejan al N, amb aquest darrer també limita a l’E termeneja per un punt amb Viella, al SE amb Vilamòs, al S amb Bossost i a l’W amb el terme francès de Luchon L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents des del coll d’Era Barracomica, a l’extrem SE, el termenal…

Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…

Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el 1985 El novembre…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb…