Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica Formava part de l’antic terme de Betlan L’església parroquial de Sant Llorenç © Xevi Varela El lloc apareix esmentat com Munt l’any 1278 i Monte el 1372 El dia 21 de novembre de 1313 els cònsols i els vint-i-quatre caps de casa de Mont juraren fidelitat al rei Jaume II a través del seu procurador Guillem de Castellnou

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…

L’església parroquial Sant Feliu de Vilac , obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics El creuer és obra del 1824 La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades Vora l’església hi havia el castell de Vilac , de planta quadrangular, desaparegut Vilac era el cap del terçó de Marcatosa Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac Fins a mitjan segle XIV fou la segona o tercera població amb més…

És centrat per l' estany de Liat , capçalera de l'Unhòla Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomèra

La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…

Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, formà part del terçó de Marcatosa La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana L’església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànics Dins l’antic terme hi ha els pobles d'Aubèrt, Montcorbau i Mont Els pocs documents que l’esmenten entre els anys 1278 i 1316 li diuen Bella, Bela, Bellano i Betlano En el plet de 1312 per recuperar la Vall d’Aran, el procurador del rei catalanoaragonès presentà duos libros seu missales ecclesiarum de Betlano ,…

És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona L’església parroquial Sant Esteve, en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI El lloc apareix amb els noms de Muntbarbal l’any 1278 i de Montecorvallo o Montecorballo del 1312 en endavant Guillem Arnau de Montcorbau tingué un paper destacat en l’oposició a la invasió de la Vall pels francesos el 1283-1284 i després en el retorn del domini als reis de la corona catalanoaragonesa El 20 de novembre de 1313 els dos cònsols i els trenta-dos caps de casa de…