Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
pic de Clarabide
Cim
Cim (3 028 m) situat a la línia de crestes entre l’Alta Ribagorça i Comenge (Llenguadoc).
Al vessant occità domina, juntament amb la Forca de Clarabide 2 857 m alt, el circ de Clarabide , al qual hom accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide 2 664 m alt
pic de Comaloforno
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
Peguera
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols Vell (Berguedà), situat a 1.701 m alt., a la capçalera de la vall de Peguera
, entre els rasos de Peguera
, al S, i la serra d’Ensija, al N, drenada pel riu de Peguera
, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera , on hi hagué el castell de Peguera , esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà al segle XV als Pinós baronia de Peguera L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic esdevingué sufragània de la de Fígols L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament de Peguera
el Corronco de Durro
Cim
Cim (2 543 m alt.) de la serra que separa les valls de Boí, al nord, i de Viu, al sud (Alta Ribagorça).
Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs
serra del Catllaràs
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, al front septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà; recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sudorientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet.
Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
Sant Quirc de Durro
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Durro (la Vall de Boí), situada dalt d’un serrat a la riba esquerra del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població.
És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada per un absis semicircular situat a l’est La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur sud Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus els superiors, més irregulars i barroers, es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a l’obra original El mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a l’obra originària, constituït per dues obertures actualment tapiades A l’interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada, enlluïda com la…
Sant Marc de Bagà
Ermita
Ermita del municipi de Guardiola de Berguedà, dalt d’un cimal que domina la vall del Bastareny.
Existia ja el 1320 i era regida per un ermità 1370 Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós
Sant Miquel de Turbians
Església
Església del municipi de Gisclareny (Berguedà), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes.
Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny Consta com a parròquia independent del s XII al XIX ara és sufragània de la de Gisclareny
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…