Resultats de la cerca

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i…

El seu emissari, el barranc de l’estany Roi , forma, conjuntament amb el dels estanys de Gémena, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor

L’immissari, que prové dels estanys Gelats, i l’emissari barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l’esquerra neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d’aigua

És drenada pel barranc de les Mussoles , que alimenta l' estany de les Mussoles 2 344 m alt, afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau

La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui 2 542 m alt, al nord, el tuc de la Muntanyeta 2 673 m, les pales de Cubieso 2 782 m i la collada de Dellui 2 595 m que comunica aquesta zona amb la vall Fosca, a l’est, i la pala de Dellui 2 803 m i la pala de Morrano 2 636 m, al sud El barranc de Dellui , afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l' estany de Dellui

Situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta , afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta 2 439 m alt, obert entre la pica de Cerbi 2 742 m alt a l’est i els pics d’Erta 2 652, 2 642 i 2 626 m alt a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas , depengué del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Malpàs

La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de…

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…

Al N de la serra de Sant Gervàs, morfològicament pertany a la zona de les Nogueres, caracteritzada ací per una llenca d’argiles triàsiques entre massissos calcaris mesozoics el meridional, part integrant de les Serres Interiors Un retall desprès de la Zona Axial, pertanyent al Carbonífer, explica les mines d’hulla de Malpàs La vall comprèn els antics municipis de Viu de Llevata i Malpàs del terme del Pont de Suert, la vall d’Erta pertanyent a Benés i l’enclavat de Trepadús, pertanyent a Espluga de Serra