Resultats de la cerca

El 1540, el vicari general de la Seu d’Urgell donà llicència a Pere de Muntanyà per construir dins de la casa una nova capella dedicada a Sant Esteve, que fou consagrada el 1545, any que també fou encarregat el retaule L’anterior capella, arruïnada ja el 1540, era dedicada a Santa Maria i a Sant Esteve, i apareix esmentada el 1302 quan Ferrer Graell la dotà amb les rendes de Muntanyà

L’edifici És un edifici que arquitectònicament mostra una gran puresa de línies, tot i que ha sofert modificacions L’obra romànica consta d’una nau, reforçada amb un arc toral i amb la coberta sobrealçada, coronada per un absis recuperat durant les obres de restauració —ja que havia quedat amagat per la construcció d’una sagristia—, el qual s’obre amb un arc preabsidal L’interior rep la llum per diverses finestres, algunes de les quals són d’arc de mig punt i de doble esqueixada La del frontis, a ponent, és d’estructura geminada, amb una columna cilíndrica que aguanta, des del collarí…

Situació i presentació És situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d’en Cama Té una forma allargada i estreta, escanyat entre els de la Selva NE i E, l’Aleixar NW, Castellvell del Camp W i SW i Reus S La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 645 m d’altitud al vessant SW del puig d’en Cama, mentre que del poble en avall el terreny és més planer amb petits turons l’altitud inferior és de 140 m Solquen el terme el barranc de la Llenguadera, el del Picarany o de l’Abeurada i la riera de la Quadra La riera d’Almoster separa el terme amb…

Situació i presentació El municipi de la Febró té 16,09 km 2 d’extensió És limitat pels de Vilaplana i d’Arbolí S, Capafonts E i Prades N, i per la banda del Priorat per Cornudella de Montsant W La Febró és l’única població del Camp travessada per la conca del Siurana i l’única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Camp per raons de mercat El terme es pot considerar integrat per dues parts altes al N i al S, separades per la fondalada de la capçalera del riu de Siurana La meridional, força abrupta, és configurada per la serra de la Mussara, que en alguns punts supera els 1000…

L’edifici Sant Esteve d’Olius és una obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI Consta d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un ampli espai presbiteral Tant la nau com l’absis tenen volta de canó El presbiteri es troba en un pla superior, i a sota seu s’allotja una cripta L’arc toral que obre el presbiteri i l’arc preabsidal són de mig punt i recolzen damunt semicolumnes cilíndriques adossades als murs, coronades amb capitells formats per un collarí, un fris amb decoració molt malmesa i un àbac bisellat La nau presenta encara dos…

Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…

Situació i presentació El terme de Castellvell, de forma triangular, és encerclat pels d’Almoster E, l’Aleixar W i Reus S És situat a la plana del Camp, sota els primers estreps de les Muntanyes de Prades El punt més alt del terme és el Salvià de Lluardo, que assoleix els 473 m d’altitud, mentre que els punts més baixos són a uns 160 m El punt més conegut a la rodalia és el puig de l’Àliga o muntanya del Pal, de 302 m El terme, travessat només pel barranc de Roquís, és pobre en aigües, per bé que la construcció d’un canal del pantà de Riudecanyes ha millorat molt la situació, alhora que s’han…

Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers…

Situació i presentació Es troba entre els de Reus i Riudoms S, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp E, l’Albiol NE, Vilaplana N, Alforja W i Maspujols SW S’estén en un terreny trencat per una vall, sota els contraforts de la Mussara Al municipi abunden els boscos de pins i alzines que han estat afectats per incendis, els botjars i els erms El punt més alt és el puig d’en Gulló 580 m, i els més baixos es troben a l’entorn dels 240 m Al límit entre l’Aleixar i la Selva del Camp s’obre pas a través de la serra de la Mussara el coll de la Batalla 468 m d’altitud, que comunica les…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre el Cardener i el Segre…