Resultats de la cerca

Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet Devia existir ja al s XIII, època que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre L’església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna per això la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…

L’edifici L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant la coberta de l’absis és de volta de canó L’interior s’illumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera…

Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…

Situació i presentació Limita amb Cercs al SW i l’W, amb Vilada al SE i l’E, amb Castell de l’Areny a l’E i amb Sant Julià de Cerdanyola al N Els principals nuclis de població són el poble de la Nou de Berguedà, que n’és el cap, i el poble de Malanyeu L’accés a la Nou té lloc per una carretera local que surt de l’Eix del Llobregat C-16 Des del poble de la Nou surten dues carreteres una va cap a Sant Romà de la Clusa i l’altra, per l’E del pantà de la Baells, arriba a la carretera C-26 La carretera a Malanyeu també surt de l’Eix El territori, força accidentat, puja des de la vall del Llobregat…

Situació i presentació S’estén pel sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues i ja dins la plana regada pel Canal Auxiliar i el Canal Secundari d’Urgell, dividit pel terme de Bell-lloc d’Urgell en dos sectors El de ponent 12,43 km 2 es troba al límit amb el municipi de Lleida a l’W, amb el de Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell al N i a l’E, i amb el de Torregrossa, també de la comarca del Pla d’Urgell, al S, i comprèn el poble dels Alamús, cap del municipi El de llevant, limitat també pel terme de Bell-lloc d’Urgell a l’W i al N, i pel de Torregrossa al S i a l’E, és centrat…

Situació i presentació Situat a la part septentrional de la comarca, limita al N i al NW amb el terme d’Almenar, a l’W amb Almacelles, al SW amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera, al SE amb Vilanova de Segrià i a l’E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera Es troba al sector N del Segrià, en contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana riu que forma en una petita part el seu límit NE, a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d’un centenar de metres, en direcció N-S, que deixa a…

Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant…

La geografia Cap de comarca, Berga Al nord, on assoleix la màxima amplitud, el seu límit és inequívoc el Pirineu axial separa la capçalera del Llobregat de les del Segre Cerdanya i Alt Urgell i el Rigard i de la conca del Ter Ripollès A l’est, la separació de conques entre el Llobregat i el Ter va perdent nitidesa, i el Lluçanès sol ésser inclòs a Osona, malgrat que hidrogràficament es decanti més aviat cap al Llobregat Els relleus de ponent són encara menys clars com a partió amb el Cardener Solsonès Al sud és imprecís el límit entre el baix Berguedà i l’alt Bages, pertanyents igualment a la…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…