Resultats de la cerca

És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…

És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio

La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta…

És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos inferiors, on es…

S’hi destaquen quatre illetes entre quatre grups d’una vintena d’illots Foren esmentats pels clàssics Plini i per viatgers moderns, com l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria 1895 La distància de la costa no impedeix de relacionar l’erupció plioplistocènica que formà les illes amb el diastrofisme litoral i l’enfonsament dels arcs mediterranis Els volcans Columbrets sorgeixen al cantell de la plataforma continental, que té ací menys de 100 m de profunditat La isòbata -80 m cenyeix les quatre illes, de les quals se separa vers el SW el placer de Barra Alta, un cràter totalment…

El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…

Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…

Situació i presentació El terme s’estén des del cim de Puig Lluent 1766 m, el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell 1114 m Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada La primera notícia del lloc es troba en l…

Situació i presentació Limita amb Cercs al SW i l’W, amb Vilada al SE i l’E, amb Castell de l’Areny a l’E i amb Sant Julià de Cerdanyola al N Els principals nuclis de població són el poble de la Nou de Berguedà, que n’és el cap, i el poble de Malanyeu L’accés a la Nou té lloc per una carretera local que surt de l’Eix del Llobregat C-16 Des del poble de la Nou surten dues carreteres una va cap a Sant Romà de la Clusa i l’altra, per l’E del pantà de la Baells, arriba a la carretera C-26 La carretera a Malanyeu també surt de l’Eix El territori, força accidentat, puja des de la vall del Llobregat…

Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…