Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Blancafort
© CIC-Moià
Castell
Antic castell, enrunat, i terme del municipi de Cercs (Berguedà), a 1.176 m d’altitud.
Havia pertangut al monestir de Montbenet al segle XIV fou adquirit per la ciutat de Berga
castell de Sant Ferran
Història
Fortalesa bastida en 1809-12 al NW de la ciutat d’Alacant (Alacantí), al Tossal (88 m alt.), amb motiu de la guerra del Francès, per a la protecció del Baver.
La decisió fou de la junta de guerra d’Alacant i l’obra fou dirigida per l’enginyer Pablo Ordovas No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l’ajuntament d’Alacant, que ha urbanitzat els voltants com a parc Al peu, al vessant del nord, hi ha l’hipòdrom
el Palamó
Vila (palamoners; 72 m alt.) del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant.
Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs pantà de Tibi actualment hi passa un canal de Riegos de Levante L’església parroquial Sant Josep fou bastida en 1778-86 el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778 A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni Té una certa tradició l’estiueig El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al s XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa els comtes de Vilallonga…
Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Berga
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…