Resultats de la cerca

Prop de la colònia hi ha l’església de Sant Marc dels Bassacs s X

Al s X el lloc era possessió del monestir de Ripoll Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà

És una església del s XIII, sobrealçada i abarrocada al s XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d’un temple preromànic del s X

Important centre cultural i religiós, el 685 sant Cutbert hi introduí la regla benedictina, en ésser novament consagrada la reedificada església de Sant Pere La seva escola de copistes fou cèlebre, puix que creà formes pròpies d’entrellaçats, animals i plantes Evangeliari de Lindisfarne , al British Museum de Londres i exercí una gran influència Al s X la comunitat es traslladà a Durham

L’edifici L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant la coberta de l’absis és de volta de canó L’interior s’illumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera rudimentària que…

Sorgí entorn d’un monestir fundat al s VII, i fou seu episcopal a partir del s X A l’edat mitjana fou un mercat important de teixits La catedral, iniciada a la fi del s XII, té la façana decorada amb nombroses escultures Destaquen el creuer, que aguanta una sòlida torre mitjançant quatre grans arcs en forma d’ics curvilínia, reforçats amb pilastres, i la sala capitular s XIV, de planta octagonal, la volta de la qual descansa damunt un pilar central Conserva vitralls del s XIV El palau episcopal és dels s XIII-XIV

El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical 1017, i restà com a parròquia rural L’església, refeta als s XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps s IX-X Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn o deSant…

El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem…

Situada a la ribera del Wensum, a la confluència amb el Yare, és un centre important gràcies al tràfic fluvial Mercat de bestiar i indústria del calçat, sedera, de xocolata i d’equipaments elèctrics Recordada al s X com a borough de la corona, fou destruïda després pels danesos, però esdevingué fou una ciutat florent a l’època de la conquesta normanda Mercat famós de llana i de teixits, fou creada ciutat comtat el 1404 Conserva una part de les muralles La catedral, romànica s XI-XII, té unes considerables proporcions a la nau central i al cor Del s XV són l’església de Saint…

Fou edificat a la fi del s X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà No tenia ja comunitat a mitjan s XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir L’església de Sant Sebastià fou entre els s XIV i XVI sufragània de Maçaners Continuà en poder…