Resultats de la cerca

Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…

El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà…

El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del s IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…

Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…

S'establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura Berguedà, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461 Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35 Modernament l…

Situació i presentació El municipi té per límit occidental el curs del Llobregat el límit E coincideix amb la riera del Pontarró pel N, les serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de la Quar i el situen dins el Baix Berguedà per la banda S, els límits convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó entre els termes de Sagàs i de Gironella, fins a tocar tot just l’extrem NE del de Puig-reig El terme és solcat també per les rieres de la Portella i d’Olvan, que desguassen al Llobregat per l’…

Fou fundada el 1858 per l’industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols durant la primera guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina la societat s’anomenà SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940 Fabricava filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confeccionava llençols estampats Entre els anys 1950 i 1970 a la fàbrica treballaven unes 1200…

Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…

Situació i presentació Limita al N amb el d’Avià i amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, que pertany al municipi de Montclar a l’W amb els termes de l’Espunyola i Montclar al S amb els de Puig-reig i Viver i Serrateix i a l’E amb els d’Olvan i Gironella Inclou gairebé tot el curs baix de la riera de Clarà, que el travessa de NW a SE fins molt a prop de la seva confluència amb el Llobregat Més al S el terme inclou també la capçalera de la riera de Merola, que més avall li fa de frontera amb el terme de Puig-reig D’altra banda, pel NE, un petit tram del Llobregat li fa de límit amb el…