Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
monestir de Sant Salvador de la Vedella
Monestir
Petit monestir benedictí, al marge esquerre del Llobregat, a l’extrem septentrional del municipi de Cercs (Berguedà), prop de Fígols Vell.
L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…
Viver i Serrateix
El poble de Viver, al municipi de Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Bages (Navars i un petit sector de Cardona).
Situació i presentació La riera de Navel forma el límit occidental i el separa del terme de Montmajor i la riera de Merola, el límit oriental frontera amb Puig-reig els límits septentrionals són amb els termes també berguedans de Montclar i Casserres El terme és centrat per l’altiplà de Serrateix, que davalla cap als plans de Navel a l’W, els de Sant Joan de Montdarn al N i els de Viver a laE A la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Llobregat, una sèrie de petites carenes, entre els 500 m i els 800 m d’altitud el Montbordó és la cota màxima, amb 786 m, accidenten el territori, drenat…
monestir de Mata
Monestir
Petit monestir (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d’història incerta, situat al Berguedà.
L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al N de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb
Sant Amanç de Pedrós
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), al S del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat).
La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al s XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del s XII
Sant Maurici de la Quar

Sant Maurici de la Quar
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Quar (Berguedà), al S del terme.
Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli
el Soler de Jaumàs
Masia
Església
Masia i església del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l’W del poble, a la vall de la riera de Merola.
La capella, dedicada a sant Julià, és una construcció senzilla d’una sola nau, adossada a la façana de migdia de la masia A la part superior té un petit campanar d’espadanya Fou reformada i ampliada l’any 1878 La masia, documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers al sector, visqué els anys de màxima expansió al segle XVIII
Sant Pau de Pinós

Parròquia rural de Sant Pau de Pinós, a Santa Maria de Merlès (Osona)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.
El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret
Santa Maria de Merlès

Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…
Sant Jordi de Cercs
Església
Església romànica del municipi de Cercs (Berguedà), dalt d’un petit turó, sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant l’embassament de la Baells.
L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé perquè…
els Tossals
Santuari
Santuari marià (Santa Maria dels Tossals) situat al recer d’un petit turó, a la serra dels Tossals, a 1 525 m alt., dins el municipi de Capolat (Berguedà).
Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet Devia existir ja al s XIII, època que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre L’església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna per això la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat