Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries…

L’edifici De l’antiga canònica només resta l’església, un magnífic edifici d’una sola nau, transsepte i capçalera triabsidal Té la nau i els braços del transsepte coberts amb volta de canó, i al creuer s’alça una cúpula de sectors, vuitavada, sobre trompes còniques situades als angles, que a l’exterior forma un magnífic cimbori poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d’aquest període És un edifici volumètric, ja que tots els espais interiors es tradueixen en un volum diferenciat a l’exterior La illuminació del temple s’assoleix a través de diverses finestres de doble esqueixada…

Situació i presentació El terme s’estén des del cim de Puig Lluent 1766 m, el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell 1114 m Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada La primera notícia del lloc es troba en l…

Situació i presentació Limita al N amb el d’Avià i amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, que pertany al municipi de Montclar a l’W amb els termes de l’Espunyola i Montclar al S amb els de Puig-reig i Viver i Serrateix i a l’E amb els d’Olvan i Gironella Inclou gairebé tot el curs baix de la riera de Clarà, que el travessa de NW a SE fins molt a prop de la seva confluència amb el Llobregat Més al S el terme inclou també la capçalera de la riera de Merola, que més avall li fa de frontera amb el terme de Puig-reig D’altra banda, pel NE, un petit tram del Llobregat li fa de límit amb el…

Situació i presentació Per l’E i N limita amb Bagà pel S amb Guardiola de Berguedà pel N amb la Baixa Cerdanya termes de Bellver i Montellà i Martinet, i per l’W amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes El principal nucli de població d’aquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser Les comunicacions es fan a través del camí de Bagà a Saldes, per Gisclareny, i de pistes forestals que uneixen els petits nuclis de cases La major part d’aquestes pistes es troben a la part meridional i oriental del terme…

L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…

Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…

Situació i presentació Les aigües es divideixen entre les que van a la conca de l’aigua d’Ora rieres dels Porxos i de Campllong i aigua de la Corba, al sector presidit per la parròquia de Castellar, i les que van a la conca del Llobregat capçalera del Riu Demetge, al sector presidit per la parròquia d’Espinalbet L’altitud disminueix de N a S, des de les elevacions de rasos de Peguera 2056 m a les Collades, 1989 m a la roca d’Auró, 1847 m al Cogulló d’Estela fins al pla de Campllong el coll de la Creu de Campllong assenyala la divisòria d’aigües esmentada i les primeres elevacions de la serra…

Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…

Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…