Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Sant Esteve de Comià
Masia
Antic poble
Antic poble (actualment masia) i parròquia del municipi de Borredà (Berguedà), vora la riera de Merlès.
L’església de Sant Esteve de Comià, romànica, és anomenada també Sant Esteve de Roma, del nom d’una de les masies més importants del terme
Correà
Veïnat
Veïnat disseminat compartit pels municipis de l’Espunyola i de Montmajor, Berguedà.
L’església parroquial Sant Martí, romànica s XII, és a la dreta de la riera de l’Hospital és esmentada ja el 839 Formà un municipi al s XIX juntament amb la parròquia de Comesposades, actualment agregada a Montmajor Els santuaris de la Mare de Déu dels Torrents i dels Sants Metges i la caseria dels Torrents, del municipi de l’Espunyola, en depenien
Sant Salvador de Capolat
Església
Església, actualment en ruïnes, del municipi de Capolat (Berguedà), situada al serrat de Sant Salvador (1155 m alt.), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l’Espunyola.
Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes
Sant Salvador de la Vedella

Vista parcial de la central tèrmica sobre Sant Salvador de la Vedella (Berguedà)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Cercs (Berguedà), situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou, actualment anegat per les aigües del pantà de la Baells.
Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc El 1970 el…
Castellfraumir
Municipi
Castell
Antic castell i municipi, actualment agregat al de Gósol (Berguedà), a l’esquerra de l’aigua de Valls, prop de la confluència amb el torrent de Moripol, al vessant occidental de la serra d’Ensija.
Dins el seu terme encloïa la parròquia de Moripol
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre MonistroldeMontserrat…
Castellar del Riu

Aspecte del pi de les tres branques a Castellar del Riu (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès, que s’estén pels vessants meridionals dels rasos de Peguera.
Situació i presentació Les aigües es divideixen entre les que van a la conca de l’aigua d’Ora rieres dels Porxos i de Campllong i aigua de la Corba, al sector presidit per la parròquia de Castellar, i les que van a la conca del Llobregat capçalera del Riu Demetge, al sector presidit per la parròquia d’Espinalbet L’altitud disminueix de N a S, des de les elevacions de rasos de Peguera 2056 m a les Collades, 1989 m a la roca d’Auró, 1847 m al Cogulló d’Estela fins al pla de Campllong el coll de la Creu de Campllong assenyala la divisòria d’aigües esmentada i les primeres elevacions de la serra…
l’Hospitalet de Roca-sança
Veïnat
Veïnat del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà), a la capçalera de la riera de Gréixer, al voltant de l’antic hospital de Roca-sança, l’església del qual és actualment santuari de la Mare de Déu de l’Hospital (o de Roca-sança).
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès, estès als vessants meridionals dels rasos de Tubau.
Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant…
Casserres
Interior de l’església de Sant Pau de Casserres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà al S de la ciutat de Berga..
Situació i presentació Limita al N amb el d’Avià i amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, que pertany al municipi de Montclar a l’W amb els termes de l’Espunyola i Montclar al S amb els de Puig-reig i Viver i Serrateix i a l’E amb els d’Olvan i Gironella Inclou gairebé tot el curs baix de la riera de Clarà, que el travessa de NW a SE fins molt a prop de la seva confluència amb el Llobregat Més al S el terme inclou també la capçalera de la riera de Merola, que més avall li fa de frontera amb el terme de Puig-reig D’altra banda, pel NE, un petit tram del Llobregat li fa de límit amb el…