Resultats de la cerca

Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La part de davant i el campanar, que és de torre, són d’obra molt més moderna L’església, esmentada el 1010,…

L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell D’una sola nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de quart d’esfera, té un campanar d’espadanya El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt Al costat hi ha les restes d'una fortificació gòtica una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV Tot forma part d’una masia fortificada anomenada la Torre de Foix segle XVIII, que és de propietat privada Al…

L’edifici L’església, força reformada, encara conserva l’estructura romànica segle XII d’una sola nau rectangular i absis semicircular a llevant, illuminats per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, l’una oberta al centre de l’absis i decorada amb un motiu senzill de petits botons, i les altres dues als murs sud i oest, aquesta darrera ornada, tant per dins com per fora, amb una motllura escacada Una volta de canó apuntada cobreix la nau, i l’absis en té una de quart d’esfera La porta d’entrada és molt simple, amb dos arcs de mig punt adovellats disposats en…

L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé…

Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…

Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…

Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…

Situació i presentació La riera de Navel forma el límit occidental i el separa del terme de Montmajor i la riera de Merola, el límit oriental frontera amb Puig-reig els límits septentrionals són amb els termes també berguedans de Montclar i Casserres El terme és centrat per l’altiplà de Serrateix, que davalla cap als plans de Navel a l’W, els de Sant Joan de Montdarn al N i els de Viver a laE A la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Llobregat, una sèrie de petites carenes, entre els 500 m i els 800 m d’altitud el Montbordó és la cota màxima, amb 786 m, accidenten el territori, drenat…

Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…