Resultats de la cerca

Situació i presentació Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E al S limita amb els termes bagencs de Gaià S i E i Navars S Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola per la dreta i la riera de Merlès per l’esquerra, que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S El terme comprèn, a més del cap municipal, el poble de Puig-reig, les caseries…

És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent 1 766 m alt i tancada gairebé arreu pels seus contraforts serra de la Clusa Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l’Orri i per l’encaixat congost de l’Escalell Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa

L’església de Sant Miquel de Comesposades depenia de la de Correà dins el terme hi ha també la de Sant Jaume dels Bancs

Fou edificat a la fi del s X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà No tenia ja comunitat a mitjan s XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir L’església de Sant Sebastià fou entre els s XIV i XVI sufragània de Maçaners Continuà en poder…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…

Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…

Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…

El lloc, esmentat ja el 984, fou donat pel vescomte Guillem de Berguedà als templers el 1083

L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest tossal pla de Rus , damunt la vall del Rigart

L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al N de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb