Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Meritxell
El nou temple de Meritxell (1976), obra de Ricard Bofill
© Fototeca.cat
Poble
Poble i santuari marià de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a 1.527 m alt damunt la riba esquerra de la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo.
La Mare de Déu de Meritxell fou proclamada patrona de les Valls d’Andorra el 24 d’octubre de 1873 A petició del bisbe Joan Benlloch, el 1914 el papa Pius X confirmà el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell sobre el poble andorrà La imatge, talla romànica del segle XII, considerada una de les més antigues dels Pirineus, desaparegué en l’incendi que, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, destruí completament el santuari del segle XVI El 1976 fou inaugurat un nou temple, obra de l’arquitecte Ricard Bofill Abans de l’aprovació de la Constitució d’Andorra 1993, la festa del 8 de setembre feia…
Andorra
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES005_N1.jpg)
Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els…
Andorra la Vella
Vista aèria d’Andorra la Vella
© Arxiu Fototeca.cat
Parròquia
Capital d’Andorra i cinquena de les set parròquies d’Andorra segons l’ordre tradicional.
La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques…
el Monturull
Cim
Cim (2.761 m) de la serra que separa Andorra (Andorra la Vella) de l’Alt Urgell (les Valls de Valira) i de la Baixa Cerdanya (Lles).
el Runer
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la Valira, que neix al port de Caborreu i s’uneix al seu col·lector vora Arcavell; és termenal entre Andorra i l’Alt Urgell.
pic dels Llacs
Cim
Cim (2.692 m) de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall Ferrera) i del Segre (coma de Setúria), al límit del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i Andorra.
comtat de Besalú
![](/sites/default/files/media/FOTO/Besalú_comtesde.jpg)
Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la…
riu de Muntaner
Riu
Afluent de la ribera d’Ordino per la dreta, dins la parròquia de la Maçana (Andorra); neix al coll de Muntaner (o d’Aós), al límit amb l’Alt Urgell, i s’uneix al seu col·lector prop de Sispony.
serra de Pimès
Serra
Alineació muntanyosa que separa, en part, Andorra de l’Alt Urgell, estesa des del port de Carboners fins a la Valira; culmina a la roca de Pimès o pic de la Rabassa (2 169 m alt), al centre del planell de Pimès
.
Separa les aigües del Runer i de la riera de la Rabassa
Fornells de la Selva
![](/sites/default/files/media/FOTO/A073632.jpg)
Església i cases de Fornells de la Selva a la comarca del Gironès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la vall mitjana de l’Onyar, estès a banda i banda del riu, al pla de Girona.
Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…