Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
el Rissec
El Rissec al seu pas per Monells
© Fototeca.cat
Riu
Afluent per l’esquerra del Daró que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt.); és termenal de Quart i Sant Martí Vell, travessa el terme de Madremanya (tots ells al Gironès), el de Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura i Corçà (tots al Baix Empordà), en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector.
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
riera de Rocacorba
La riera de Rocacorba al seu pas per Canet d’Adri
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
la Força Vella
Vista aèria del recinte fortificat de la Força Vella de Girona, presidit per la mola de la catedral amb el passeig arqueològic en primer terme
© Fototeca.cat
Història
Recinte emmurallat de Girona, coincident amb l’emplaçament de la població romana.
De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses
l’Onyar
Vista de Girona vora l' Onyar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Gironès, afluent del Ter per la dreta.
Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova L’aiguabarreig amb el Ter té lloc, passat l’antic…
comtat de Girona
Mapa del comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
riera de Bugantó
Riera
Curs d’aigua del Gironès, afluent de l’Onyar per la dreta.
Neix a les Gavarres, prop de Santa Pellaia, dins el terme de Cruïlles Baix Empordà, i després de rebre, prop de Llambilles, la riera de Castellar per la dreta desemboca al seu collector aigua amunt de Fornells de la Selva Gironès
Santa Eugènia de Ter
Església parroquial de Santa Eugènia de Ter
© Geribrenda
Barri
Barri del municipi de Girona (Gironès), situat al llarg de la carretera que connecta Girona amb Anglès, passant per Salt.
L’església parroquial és dedicada a santa Eugènia, i antigament rebia el nom de Sant Eugènia de Sobrehorta La seva existència consta ja el 988, també és documentada el 1207, i el 1362 apareix citada en el Llibre verd del capítol de la catedral de Girona L’any 1936 l’església fou destruïda el nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002 Formà municipi independent fins el 1963 La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916 Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com…
riera de Gotarra
Riera
Riera del Gironès, afluent de l’Onyar per l’esquerra.
Neix al massís de les Gavarres, dins el terme de Llagostera, i després de drenar els termes de Cassà de la Selva i de Sant Andreu Salou desemboca al seu collector, dins el de Campllong
el Güell
Riu
Curs fluvial del Gironès, afluent del Ter per la dreta.
Neix als terrenys volcànics d' Aiguaviva , i travessa la ciutat de Girona en direcció SW-N L’aiguabarreig amb el Ter té lloc al sector occidental de la Devesa