Resultats de la cerca

Forma part del sector d’expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…

S'hi traslladaren el 1492 les monges del monestir de Cadins , a redós de l’església de Santa Susanna dita des d’aleshores de Santa Maria El 1771 construïren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937 La comunitat hi subsistí fins el 1936 llevat del període 1808-14, i el 1944 s’aplegà de nou i s’establí a Salt, on estigueren fins el 1980, quan es traslladaren al nucli de Sant Medir, dins el municipi de Sant Gregori

Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el  pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou…

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot

És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial El lloc formava part, al s XVII, de la batllia reial de Girona Formà municipi independent fins el 1962 Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants la vall de Sant Daniel, hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc

A la plana alluvial de vora el riu pla de Campdorà , on passa la carretera de Girona a la Bisbal i el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda del qual té estació, hi ha una part important del poblament L’església parroquial Sant Jaume, en part romànica segle XII, depengué, fins al començament del segle XIX, de Santa Eulàlia de Sacosta, de Girona Fou agregat a Girona el 1974

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Cassà de la Selva, a l’E amb Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, al S amb el de Tossa de Mar i a l’W amb el de Caldes de Malavella, aquests dos de la Selva El seu territori és accidentat a la banda sud per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Grau o del Puig de Cadiretes, i al N per contraforts de les Gavarres La part muntanyosa del terme és poblada de boscos, amb predomini del suro, el roure i el pi El terme és drenat per les rieres de Gotarra i de Banyaloques, que desemboquen a l’Onyar per la dreta, i per la…

En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins

És al cim de la muntanya de Sant Julià S'hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al voltant de la qual se'n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple L’ocupació perdurà fins al final del segle II aC Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i el final del segle II aC