Resultats de la cerca

És un altiplà inclinat d’oest a est, de roques paleozoiques i vores abruptes els Ghats Orientals i Occidentals L’interior és solcat per alineacions de turons i travessat pels rius que flueixen al golf de Bengala Godāvari Krishna i Penner Les costes són retallades a l’oest, amb bons ports, i baixes amb deltes i aiguamolls a l’est Els rius són poc navegables i poc aprofitables per al regadiu Les pluges monsòniques arriben a 2 000 mm anuals al litoral, cobert de selva tropical, i a l’interior es redueixen entre 500 i 1 000 mm, puix que els Ghats aturen el monsó del sud-est aquí la…

Situada al centre de la vall del Ganges, s’estén al llarg d’aquest riu, a les ribes del qual hi ha un gran nombre d’ermites, temples i palaus, de diversos estils artístics, i de ghāts àmplies escalinates per als banys sagrats dels pelegrins, que hi arriben en gran nombre pel fet que Benarés és considerada la ciutat més santa de l’hinduisme Això fa que la població de Benarés s’incrementi constantment Entre els seus monuments sobresurten la mesquita d’Aurangzeb, el temple daurat de Xiva de Vivanesvar i l’observatori astronòmic prop del Māndir Ghāt Benarés és, d’altra banda, un…

La geografia Cap de comarca, Lleida 112199 h 2001 El nucli central, que li ha donat nom, és el Segrià estricte, sector situat al nord de la ciutat de Lleida fins al terme d’Alguaire, entre la clamor de Noguerola i la Noguera Ribagorçana entre aquests cursos d’aigua discorria, davallant de l’altiplà de Ratera, a Alguaire, la clamor de Segrià , documentada al segle XII La comarca actual comprèn també el pla de Lleida, a banda i banda del Segre, amb els altiplans d’Almacelles i d’Alguaire i la serra Pedregosa fins al Sas d’Almenar, límit amb la Llitera i la conca del Cinca el sector del baix…

Situació i presentació Es troba al sector de la plana del Segrià, al N de la ciutat de Lleida Limita amb els termes de Lleida S, Torre-serona E, Rosselló i Benavent de Segrià N i Alpicat S El sector de Malpartit forma un enclavament de 16,3 km 2 , unit per un sol punt amb el principal del qual se situa al NW i limita amb els termes de Rosselló i Vilanova de Segrià E, Alguaire N, Almacelles NW, Lleida SW i Alpicat S Torrefarrera s’estén per les terrasses de la plana alluvial vorejades per algun dels escarpaments de la plataforma del Segre-Cinca, a llevant de la serra de la Sardera Les partides…

Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el…

La geografia econòmica i l’economia L’agricultura  L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…