Resultats de la cerca

L’església parroquial la Trinitat depèn de la de Vilanova d’Alpicat

La seva església Sant Vicent depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX

L’església la Mare de Déu dels Desemparats depèn de la parròquia de Cirat Després de la conquesta cristiana pertangué a Abū Sa'īd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, el 1247, a l’arquebisbe de Tarragona Lloc de moriscs, el 1602 tenia 6 focs La senyoria fou dels Carròs

La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina

Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent, per la dreta, al Millars Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per matollar i per pinedes L’agricultura de secà garrofers, oliveres, blat ocupa 358 ha, i el regadiu hortalisses, 12 Afectat per un radical despoblament des del 1965, minva per la pròpia decadència demogràfica més que no pas per l’emigració El poble 100 h agl 2006 505 m alt és, enlairat, a la dreta de la rambla d’Aiòder L’Església parroquial Sant Roc depèn de la d’Aiòder Lloc de moriscs 16 focs el 1602, fou…

Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost arriba a 510 m alt al vessant de la dreta i a 608 m al de l’esquerra L’agricultura disposa de 298 ha de secà, 186 ha de muntanya improductiva i 9 ha d’horta Els conreus principals són el garrofer, l’olivera i la vinya La superfície mitjana per explotació és de 4 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica de Vallat El poble 69 h agl 2006 276 m alt, s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa, prop de la confluència amb el…

Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en règim d’…

És situat al massís de la serra d’Espadà cim del Pinar de Téjar, 1096 m alt, a cavall entre els vessants del Millars on s’estén la major part del terme i del Palància solana d’El Alcornocal El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars El 61% de la superfície és de muntanya i garriga, amb el 20% de pinedes pels vessants de la serra d’Espadà s’estén la important pineda de Torralba o de Téjar Al secà són conreades 260 ha, principalment dedicades a cereals, vinya i llegums L’horta ocupa només 10 ha Poble exclusivament agrícola, ha patit, com la resta de la comarca, un…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…