Resultats de la cerca

Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les…

El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és situat al…

Situat a 1 km al N del nucli vell d’Alfarràs és, de fet, un raval del cap de municipi

Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC

Ocupa una superfície d’unes 367 ha, la longitud de la pista és de 2,5 km i l’amplada de 61m Té capacitat per a realitzar 14 operacions per hora La terminal ocupa 4 000 km 2 , i té una capacitat per a 400 000 passatgers i una capacitat operativa de fins a 3 500 tones l’any El seu principal objectiu és facilitar la interconnexió de les terres de Ponent amb els principals aeroports d’Europa i d’Àfrica del nord, tant per al transport de mercaderies, els desplaçaments turístics al Pirineu i la costa catalana, i també reduir la dependència de la regió d’altres aeroports La seva situació connecta…

És l’obra hidràulica de Catalunya de més envergadura després del canal d’Urgell acabat el 1865, del qual n'és una ampliació La construcció s’inicià el 2002 amb la constitució de l’empresa pública depenedent de la Generalitat de Catalunya Reg Sistema Segarra-Garrigues REGSESA El primer tram, de sis km, fou inaugurat al juliol de 2009, i aquest any hom preveia el funcionament complet del canal l’any 2013 Les principals característiques de què consta el projecte són 84 km del canal principal i 3 500 km la de canonades la superfície irrigada és de 70 150 ha a partir d’un cabal anual aproximat de…

Les aigües del canal de Seròs originaren l’actual pantà d’Utxesa o de Secà , el qual regulen El poblat, de cases escampades, pertany a la colònia de la FECSA El pantà atreu des d’aquests darrers anys els pescadors de la regió de Lleida, i s’hi ha establert darrerament un refugi de caça de l’Instituto Nacional de Conservación de la Naturaleza per a la protecció dels ocells aquàtics En un dels turons sobre el pantà hi ha les restes d’una torre àrab anomenada Burgxesa en els documents medievals

Fou inaugurat el 1929 i utilitzat durant la guerra de 1936-39 Un cop acabada la contesa, fou camp militar fins que el ministeri de defensa el destinà a installació civil Propietat de la Generalitat, disposa d’una pista de terra, 12/30, de 1400 × 20 m, i dos hangars Hi opera el Reial Aeri Club de Lleida i, bàsicament, hi opera aviació esportiva i lleugera

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…

Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…